Deshabitar el català

L’espanyol és el segon idioma amb més impacte en el consum digital juvenil al món. La comunitat de creadors de contingut de Llatinoamèrica i Espanya és enorme i les xarxes s’han convertit en un laboratori d’experiments lingüístics. Perversió per a uns, evolució per a d’altres; en tot cas, la constatació de la vivor de la llengua.

PP i Vox, anteriorment Ciutadans, han fet del menyspreu al català una arma de polarització. A València i les Balears, la seva fustigació s’ha traduït en polítiques concretes, com la reversió de la normalització lingüística a les escoles. Les amenaces al català són nombroses i ben reals. També la dificultat per atraure els joves (i no tan joves). I no sempre s’encerten els mètodes.

Notícies relacionades

Els comptes del Govern, un ostatge polític

El nou cicle comença ara

Una polèmica recent va apuntar a una interessant exposició organitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) sobre pensament crític. En un dels seus espais es recullen frases que poden arribar a ser discriminatòries. "¡Que aprenguin català!" n’era una. Plataforma per la Llengua va presentar una queixa pel fet de considerar que la frase mostrava l’aprenentatge del català "amb una càrrega de negativitat i bel·ligerància, fins i tot d’odi". Puigdemont va insultar els organitzadors en un tuit.

La frase va ser retirada de l’exposició i l’ICIP es va disculpar, però es va desaprofitar una oportunitat de debat. N’hi ha prou de treure el nas a les xarxes per constatar que alguns fan servir la defensa del català per reforçar tesis ultradretanes basades en la identitat i el racisme. Fer de la llengua una fortalesa potser serveix als seus interessos, però només s’endinsarà en la despoblació.