‘Només sí és sí’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El taló d’Aquil·les de la llei
Cal una solució urgent sense pensar en crèdit partidista ni aplaudiment, sinó que no hi hagi impunitat i que les víctimes no pateixin més
Del que ha passat amb la llei del ‘només sí és sí’ penso, primer, en l’angoixa de les víctimes de casos que estan revisats i d’aquelles que ho temen en els pròxims dies. Ningú que no hagi viscut una violació, el trauma i el dur procés de recuperació, sap el que qualsevol mínima incertesa torna a crear en elles.
Em superen les desviacions del debat, el soroll i la desinformació que donen gasolina als qui n’estan àvids. I em sobren les declaracions dels qui van votar-hi en contra; no per les penes mínimes, sinó per interessos propis.
Em supera el brindis del masclisme després de descobrir el taló d’Aquil·les d’una llei que era forta i necessària i que, per primera vegada, ha pensat en la recuperació d’unes víctimes que estaven sense recursos.
Em supera els qui veuen blanc o negre sense assumir que hi ha audiències provincials que interpreten rebaixar penes i d’altres que no, els qui no escolten la magistrada Roig quan diu que la disposició transitòria no hauria sigut la solució definitiva o el magistrat emèrit del Suprem, Martín-Pallín, quan diu que «no és obligatori imposar la nova pena mínima» i que «es pot mantenir».
Em supera sentir ara que tothom va avisar sense documentació que ho demostri, quan el CGPJ no parla de les mínimes. Em supera la falta de reconeixement de l’error i les formes d’un ministeri que ha d’assumir que corregir o avisar no és perjudicar, sinó sumar, perquè qualsevol mínim buit en les lleis es pot utilitzar en contra nostra i cal blindar-les.
I em supera tot allò previ a aquesta llei. Des d’aquell diari nacional que alertava que la llei «trenca la presumpció d’innocència» fins als que la van parar al Senat pel canvi d’una vocal del text. Més val que aquest esforç l’haguessin dedicat a detectar aquest error. Que la Fiscalia actuï ja i es busqui, en conjunt, una solució urgent sense pensar en crèdit partidista ni aplaudiment, sinó que no hi hagi impunitat i que les víctimes no pateixin més. El temps va en contra nostra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
