Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Joe Biden: del local al global | Llimona & vinagre, per Josep Cuní
Que els comicis nord-americans d’aquesta setmana hagin suposat un respir per als demòcrates no evitarà que el president nord-americà es vegi obligat a fer una relectura de la guerra
Sabem que la primera víctima de la guerra és la veritat. I ho sabem perquè la propaganda precedeix les bales i els tancs, el primer atac i el primer impacte. A l’ús de l’últim artefacte bèl·lic i a qui ni tan sols intueix que caurà ferit. És amb la desinformació que es prepara el terreny emocional de la ciutadania per anar guanyant adeptes a la causa. Tant a la de l’atacant com a la de l’atacat quan un crida a l’acció i l’altre, a la resistència. Quan l’èpica creuada s’instal·la en els ànims col·lectius i la raó s’amaga entre els interessos i les seves circumstàncies.
La famosa cita, sorgida arran de la Primera Guerra Mundial, on es van gestar tants canvis i es van enverinar tants greuges, té alguns pares i molts detractors. Aquests atribueixen als que l’apliquen certa voluntat d’equidistància, la suposada virtut salomònica convertida en la pitjor posició per part dels interessats que tot respongui a un constant maniqueisme vital. De tot això, la invasió d’Ucraïna i el seu esquinçador conflicte posterior s’han convertit en l’evident penúltim capítol. Perquè tanta manipulació informativa ha fet Putin mantenint els russos al marge de les seves autèntiques vel·leïtats, com l’omnipresència de Zelenski ha sigut útil per acostar solidàriament el món a les víctimes i commoure’ns pel seu país. I aquest duel de relats ha donat els seus fruits fins que van irrompre les eleccions nord-americanes de mig mandat.
Entretots
A vuit dies de complir els 80 anys, Joseph Rabinnet Biden júnior (Joe Biden, 46è president dels Estats Units d’Amèrica. Scranton, Pennsilvània, 20 de novembre de 1942) ha aconseguit parar la pronosticada marea republicana. De nou els sondejos, que tant ajuden a elaborar les consignes propagandístiques, han fallat. Per fortuna, si tenim en compte què va representar i va fomentar Donald Trump des del dia que va saltar de l’empresa a la política i quin perfil de candidats ha anat forjant sota la seva estela per mantenir vius i actius presència i llegat. Tant, que ja ha dit als que han guanyat que l’hi deuen a ell, i als que han perdut, que els han derrotat per inútils.
Ningú pot dubtar de l’afany de l’actual titular de la Casa Blanca per frenar l’ofensiva militar de Putin fins a la seva derrota final. Sobren llagoteries acumulades. Un conflicte que pels vincles del líder rus amb el seu predecessor al Despatx Oval també té alguna cosa de pugna interna americana contra la prepotència i l’arrogància que tan bé descriu Gideon Rachman al seu llibre ‘La era de los líderes autoritarios’ (Crítica), analitzant com el culte a la personalitat amenaça la democràcia.
Que els comicis nord-americans d’aquesta setmana hagin suposat un respir per als demòcrates no evitarà que Biden es vegi obligat a fer una relectura de la guerra. Ja l’hi han demanat alguns dels seus per frenar la inflació. I, casualment, ha coincidit la recta final de la campanya amb l’acceptació de Washington que mantenia contactes amb Moscou, amb el fet que Putin comencés el replegament de les seves tropes de Kherson acceptant la resistència ucraïnesa, i que Zelenski ja no posi com a condició el cap del seu enemic per asseure’s a negociar.
S’acosta l’hivern, s’assenyala simbòlicament l’inici de ‘Joc de Trons’. I la política va convertir la sèrie en la seva metàfora. O en la seva pauta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Volodímir Zelenski Guerra Rússia - Ucraïna Rússia Eleccions als EUA Vladímir Putin Estats Units Ucraïna Joe Biden
