Contra l’estupidesa

"Dues coses són infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I no estic ben segur sobre l’univers". La sornegueria d’Albert Einstein preval sobre algunes de les seves aportacions científiques avui qüestionades. La filosofia, en canvi, li ha donat la raó definint aquesta malaptesa voluntària com una irresponsabilitat moral que aboca al perill. Fins i tot l’historiador econòmic Carlo Maria Cipolla va desxifrar en cinc lleis la ignorància de l’estúpid, advertint que se’n pot derivar qualsevol maldat.

Les bestieses sempre han circulat lliurement i fins i tot han divertit, només que ara se’n projecten moltes més, a més velocitat i multiplicant els riscos. El llibertinatge de les xarxes ha convertit el fenomen en exponencial, elevant l’atreviment de tanta niciesa a un perill universal i oficialitzant la mentida a veritat alternativa. En això s’esforça cada dia Donald Trump, per mantenir-se en el podi de l’àmplia llista internacional dels incapaços per jerarquitzar prioritats. El penúltim exemple va tenir lloc dimarts a l’ONU, atacant la mateixa organització. Un compendi de fatuïtat i simplicitat de qui preferint no pensar i ignorant la raó opta per menysprear qui sí que ho fa.

El més lamentable no van ser els aplaudiments de cortesia, sinó que la majoria dels presents van fer cua després per acudir a una recepció de la qual a més de la foto oficial amb ell i Melania en buscaven una altra de més personal tipus selfie.

Pedro Sánchez va evitar aquest moment. L’excusa que el Rei era qui encapçalava la delegació espanyola li va permetre anar a un acte alternatiu d’homenatge a l’expresident uruguaià José Mujica. En l’àmbit retòric, en canvi, l’únic que va matisar a Trump les seves pròpies paraules i en la seva presència va ser Emmanuel Jean-Michael Frédérich Macron (Amiens, França, 21 de desembre de 1977).

Guerra a la notícia falsa

Notícies relacionades

Bibiana Ballbè torna a TV3 amb el ‘late show’ ‘Bestial’

Dulceida, 3Cat i la guerra de l’idioma

El president francès ha aprofitat la setmana per buscar en la política internacional el contrapès als seus apressants problemes nacionals. Deixant a París el seu cinquè primer ministre en poc més de dos anys al capdavant d’un Govern lligat de peus i mans per una Assemblea Nacional bloquejada i un país alterat per vagues i protestes, Macron intenta revertir amb la diplomàcia que el 64% dels seus compatriotes no veurien malament que dimitís abans que acceptar-li qualsevol retallada pel que fa a les despeses socials, quantificades en 44.000 milions, que sufragarien part dels 55.000 de dèficit fiscal previst per a aquest any. Jugant a més amb Marine Le Pen a convertir la necessitat en virtut i l’amor en odi, Macron emulava Sánchez buscant en Gaza i en Trump els seus pal·liatius. Ha reconegut l’Estat palestí i ha defensat el multilateralisme davant la llei del més fort.

A tan intens combat polític el petit Napoleó afegeix la guerra a la notícia falsa que més l’altera. Que la seva dona abans va ser un home. Després de les dues causes judicials perdudes i recorregudes que van viralitzar la mentida a casa, ara la parella de l’Elisi vol desmentir la influencer nord-americana Candace Owens, que es lucra amb el rumor que Brigitte va canviar de sexe per assumir la identitat del seu germà mort sent molt jove. Es tracta de 219 folis d’una demanda que vol acabar amb la impunitat de les xarxes socials davant tanta passivitat. Perquè, com també va dir Einstein "si sempre fem el mateix, no podem pretendre que canviïn les coses".