Els límits de Marine Le Pen

Bardella és el primer president de l’FN (ara RN) que no s’anomena Le Pen, tot i que està emparentat amb la família. Les seves idees són més a prop del polemista Éric Zemmour que les de la mateixa Marine Le Pen i d’Aliot. Afirma que vol fer una síntesi entre el marinisme i el zemmourisme. La seva arribada a la presidència del partit ha sigut entelada per l’exclusió temporal de l’Audiència Nacional del diputat lepenista Grégoire de Fournas, que va protagonitzar un incident racista i xenòfob. També ha estat envoltada d’acusacions de ‘purga’ de l’altre sector minoritari. Aliot només va obtenir un 15,16% dels vots de la militància.

La minoria assegura que l’elecció de Bardella significarà una aturada en el procés de desdiabolització iniciat per Marine Le Pen fa una dècada i que ha fet que tingui 13 milions de vots en les últimes presidencials. A més d’Aliot, els més crítics amb Bardella són els integrants de l’anomenat ‘clan d’Hénin-Beaumont’, localitat del nord que és un autèntic bastió de l’extrema dreta. Els dirigents del clan, el diputat Bruno Bilde i l’alcalde de la població, Steeve Briois, temen que Bardella abandoni l’aspiració que el partit penetri tant a la dreta com a l’esquerra, sota la consigna ni dreta ni esquerra», per concentrar-se només a la dreta i aliar-se amb els seguidors de Zemmour. Tots dos han sigut exclosos de l’executiva, en la qual sí que ha entrat Aliot com a primer vicepresident.  

Malgrat el seu caràcter minoritari, la posició adoptada a la campanya per a la presidència del partit per l’alcalde de Perpinyà ha representat una veritable novetat. Aliot va proposar, en un article publicat el 13 d’octubre al diari ‘L’Opinion’, «obrir el camí d’un Bad Godesberg a la francesa», amb referència al gir efectuat el 1959 per l’SPD alemany en el qual la socialdemocràcia renunciava al marxisme i acceptava l’economia de mercat. Aliot advoca per superar etapes per avançar en la desdiabolització, «reunir una majoria» i obrir el diàleg «a d’altres», que no poden ser els seguidors de la teoria racista del «gran reemplaçament», la progressiva substitució dels francesos de soca-rel pels immigrants, tesi defensada per Zemmour i també per Bardella, tot i que sense anomenar-la en aquests termes, vetats per Marine Le Pen.

Aliot rebutja només la «immigració il·legal» i no qualsevol tipus d’immigració i tem «un retrocés o una pausa en aquesta evolució lluny de les obsessions identitàries, quan és necessari parlar a tots els francesos». «Veig a la meva ciutat l’aportació que poden fer els nostres compatriotes d’origen i religió diferent, que no corresponen a la visió que els identitaris tenen d’un francès», afegia a l’article. Bardella va respondre a aquests plantejaments en una entrevista a la revista d’extrema dreta ‘Valeurs Actuelles’, en la qual afirmava que, en temes com la identitat, la inseguretat i la immigració, «un Bad Godesberg és ni més ni menys que proposar als afiliats a l’RN trencar amb la línia política de Marine Le Pen».

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Aquesta evolució d’Aliot és coherent amb l’acte, impensable fa només uns anys, que va protagonitzar el mateix dia en què es va publicar el seu article. L’alcalde de Perpinyà va condecorar amb la medalla de la ciutat Serge i Beate Klarsfeld, la família símbol de la persecució d’antics nazis i els seus col·laboradors a França. 

Marine Le Pen pretén mantenir l’equidistància entre Bardella i Aliot en els temes importants, però les seves preferències per a la direcció del partit s’inclinaven cap al seu jove successor. La victòria incontestable de Bardella i de les seves idees és, doncs, una demostració de què la desdiabolització impulsada per la ja expresidenta té els seus límits.