Lula: difícil tercer mandat

Però Lula ha guanyat per un marge estret, 50,9% contra 49,1%, bastant inferior al que predeien les enquestes. I, més important per al futur, l’esquerra serà minoritària a les dues cambres parlamentàries i la dreta ha guanyat en els grans estats com São Paulo. La primera assignatura de Lula haurà de ser per tant bastir ponts cap a la meitat de l’electorat que ha votat Bolsonaro, ja sigui per proximitat a l’actual president o per desconfiança en la trajectòria política del líder del PT. I la tasca no serà gens fàcil perquè la llarga campanya electoral ha estat presidida per una gran polarització amb greus desqualificacions i insults, i fins i tot preocupants brots de violència. Lula va repetir que al Brasil hi havia una batalla de la democràcia contra el feixisme i la barbàrie i la propaganda de Bolsonaro va qualificar Lula d’autèntic dimoni buscant aproximar-se al primitivisme religiós de part dels seus seguidors.

El president electe sembla haver-ho entès ja que en les seves primeres paraules ha assegurat que governarà per als 215 milions de brasilers, no només per als que l’han votat i que està fart de l’extrema polarització perquè al final «som un poble, un país i una gran nació». Però la gran incògnita és l’actitud del president derrotat. Polítics pròxims a Bolsonaro, com el president del parlament i el recentment elegit governador de l’estat de São Paulo, ja han reconegut els resultats i han cridat a la col·laboració entre les forces polítiques. Però Bolsonaro, que durant la campanya electoral no va deixar de sembrar dubtes sobre la neteja de les eleccions –alguns el qualifiquen de «Trump tropical»–, s’ha tancat al palau presidencial i encara no ha dit res quan ja fa gairebé 24 hores que es van conèixer els resultats. ¿Pretén no reconèixer-los? ¿Dubta sobre el camí a agafar? ¿Està sondejant comandaments d’un exèrcit amb certa temptació colpista? Són preguntes inquietants perquè el Brasil no té la llarga tradició democràtica dels Estats Units que va fer que Trump no pogués impedir la proclamació de la victòria de Biden. 

L’actitud dels dos presidents serà doncs decisiva per al futur del Brasil. I que Lula no aconseguís guanyar en la primera volta, com deien moltes enquestes, i que el seu marge final hagi sigut de menys de dos punts, no fan les coses fàcils. Lula té una forta personalitat. Obrer i sindicalista en una fàbrica d’automòbils de São Paulo, va crear el Partit dels Treballadors el 1980, en plena dictadura militar, i després va ser elegit president el 2003 quan ho va intentar per tercera vegada. 

Els seus dos mandats, fins al 2010, van ser un èxit perquè va treure milions de brasilers de l’extrema misèria i el Brasil, país de grans potencialitats, va créixer aprofitant un cicle alcista de les matèries primeres als mercats mundials. Però el mandat de la seva successora Dilma Rousseff, també del PT, va acabar en una gran crisi econòmica i política i el mateix Lula, amb greus acusacions de corrupció, va estar dos anys a la presó i no va poder participar en les eleccions del 2018 que van portar Bolsonaro a la presidència.

Notícies relacionades

El lul·lisme s’apropia dels carrers del Brasil: «Només Lula podia aconseguir això»

¿Per què es protegeix els fumadors?

Finalment, Lula va ser exonerat de tots els càrrecs i ara ha guanyat les presidencials per tercera vegada. Té a favor seu una gran popularitat entre molts brasilers de les classes menys afavorides, però per la seva història és també una figura divisiva en part de la societat. Veurem la seva capacitat de diàleg i de gestió de l’economia, on la seva escassa concreció, la negativa a dir qui seria el seu ministre d’economia i les seves suposades tendències estatistes generen preocupació en l’empresariat. 

El tercer mandat de Lula hauria de ser el de la reconciliació del Brasil amb si mateix. Però abans Bolsonaro haurà d’acceptar, sense segones intencions, el dictamen de les urnes.