Error del sistema | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’expulsió de tants paradisos
El menyspreu al pacte polític i la barra en la mentida són maneres de subvertir la democràcia, laminant un ideal polític que havíem cregut irrenunciable
L’origen de l’ésser humà a la Terra és fruit de la desobediència. Aquesta premissa mítica i fundacional es troba en el colossal poema del ‘Paradís perdut’, de John Milton (1667), i en la brillant adaptació teatral d’Helena Tornero (Teatre Romea). Si l’anglès va traçar un Satanàs rebel i contradictori, enfrontat a Déu perquè vol ser lliure, Tornero aporta una Eva conscient de la seva rebel·lia al mossegar la poma: «Vull ser lliure. Vull sortir d’aquí». I així, el món, el nostre món, la humanitat, neix d’una, de múltiples expulsions. Satanàs desterrat del cel. L’home i la dona, del paradís. I l’ànsia de llibertat com a pulsió essencial, irrenunciable, imperiosa.
Entretots
Aquest voler sortir d’‘aquí’ d’Eva és un eco antic que continua ressonant en els nostres passos. També la sensació de pèrdua. L’ideal del paradís se’ns escola entre els dits. El progrés ja no és un camí directe cap a una societat millor. Certa elit política, financera i tecnològica s’erigeix en el déu del control i la manipulació de la ciutadania. Al seu torn, és incapaç de protegir un planeta que presenta signes inequívocs de fatiga. Un déu que roba la llibertat i quartera el paradís real.
Notícies relacionades«El que és substancial d’aquest moviment fragmentari i en procés de construcció constant no és el caràcter revolucionari capaç de promoure un canvi radical del sistema, com van ser els moviments d’esquerres del segle passat, sinó que representa un canvi en la consciència de les persones que les reafirma en la certesa que és possible actuar i crear un futur diferent», afirma Fèlix Riera en el seu suggestiu i suggeridor assaig ‘El retorn al bosc’ (Pòrtic, 2022). Aquí recull possibles camins de transformació que un magma de lluites i actituds personals estan esbossant.
Davant aquesta voluntat de canvi, hi ha la gangrena del sistema. No fa falta mirar Putin, Trump o el rearmament de la ultradreta: les traves injustificables i irresponsables del PP a la renovació del poder judicial o la defensa graciosa de Francesc de Dalmases per part d’un sector de Junts són accions coincidents en una mateixa infecció. El menyspreu al pacte polític i la barra en la mentida són maneres de subvertir la democràcia, laminant un ideal polític que havíem cregut irrenunciable. Els governs s’enfronten a múltiples crisis, també les que la mateixa política genera. O es teixeixen complicitats amb la ciutadania o se l’expulsa d’un ideal d’esforç col·lectiu. En aquest cas, difícilment podran afrontar-se els reptes del futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
