Pacte sota pressió

1
Es llegeix en minuts
Pacte sota pressió

FERRAN NADEU / EPC

Ortigues al camí i cendra en l’aire. Així és endinsar-se en les selves polítiques de les xarxes. Polítics de tots els colors, activistes opinatot, anònims a sou i el veí del quart sumen els seus rebutjos a l’abocador de l’insult. Dreta contra esquerra, esquerra contra dreta, esquerra més esquerra que ningú contra els tebis, i nacionalistes d’un pelatge contra nacionalistes d’un altre. Hi ha fenòmens peculiars, com antics independentistes antisistema que ara xipollegen en l’ideari ultra català, o antiquats superprotectors de la Constitució que avui comparteixen dinamita amb l’extrema dreta espanyola. Alguns sembla que desconeixen la seva deriva i critiquen Aliança Catalana (AC) o Vox en un clar exercici de mossegar-se la cua. Sempre queda el dubte. ¿És genuïna la seva deriva, o és l’addicció als likes? A molts d’aquests espècimens els encanta denigrar el treball aliè des del sofà, especialment si el subjecte del seu menyspreu ha guanyat prestigi on el baladrer ha fracassat.

Notícies relacionades

"El llenguatge opressiu fa més que representar la violència: és violència; fa més que mostrar els límits del coneixement: el limita", va afirmar l’escriptora Toni Morrison. I la sentència és un reflex de la nostra societat. La violència guanya terreny al mateix temps que es devalua el coneixement i s’embruta el pensament. ¿És casual, aquesta degradació?

La polarització política ha desprestigiat el pacte fins convertir-lo en un anatema. El rebuig travessa la dreta, l’esquerra, els que veuen feixistes sota totes les pedres i els defensors de la pàtria, sigui el que sigui. Els arguments dels contraris es cargolen, s’humilia el gest aliè i s’aprofundeix en la discrepància fins destrossar qualsevol possibilitat d’aproximació. És la vanitat de presumir-se immaculat... Aquesta que només alimenta els més impúdics. Perquè mentre la ciutadania s’atrinxera o fuig del territori hostil, Vox i AC van guanyant places. Així ens volen, simples, abstrets i cecs peons de la seva estratègia.