Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El desexili de Jean Wyllys

L’obra d’aquest activista i escriptor brasiler, exiliat després de l’arribada de Bolsonaro al poder, comunica estats d’ànim a través de traços gruixuts, violents, però també transmet l’esperança de reunir els partidaris de la democràcia

1
Es llegeix en minuts
El desexili de Jean Wyllys

UESLEI MARCELINO

Lula o Bolsonaro. Aquest diumenge té lloc la segona volta de les eleccions del Brasil i els seus ciutadans han d’elegir. Ara mateix el país està tan radicalment dividit que el que pot passar dilluns és imprevisible, sobretot si guanya Lula, ja que Bolsonaro ha demostrat que no té cap respecte per la democràcia i molt afany per consolidar el seu sistema corrupte i dictatorial. Fa un mes, en la primera volta, el consolat de Barcelona va rebre 4.373 vots vàlids de brasilers expatriats. D’ells, només un 20 per cent eren per a Bolsonaro i més d’un 70 per cent anaven a Lula. Entre aquests votants hi havia Jean Wyllys, activista i escriptor que des de fa gairebé quatre anys viu exiliat a Barcelona. Wyllys era diputat al parlament brasiler, amb un paper clau com a defensor dels drets LGTBI+, però amb l’arribada al poder de Bolsonaro va rebre amenaces de mort, víctima de les ‘fake news’, i va haver d’anar-se’n del país.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però Jean Wyllys no és un conformista. A Barcelona ha continuat fent activisme crític contra el sàtrapa, estudiant els mecanismes de la manipulació informativa i combatent l’exili a través de l’art. La seva obra d’aquests anys es presenta ara al Palau de la Virreina en una mostra de títol brillant: ‘Desexili’. Reuneix prop de 100 dibuixos i ‘collages’ que són l’expressió d’una actitud vitalista i en estat d’alerta. La selecció és eclèctica i visceral i sovint comunica estats d’ànim a través de traços gruixuts, violents, però també transmet l’esperança de reunir els partidaris de la democràcia. Sembla evident que per a Wyllys pensar aquestes obres i pintar-les és una manera de ser al Brasil –el seu Brasil ara tan maltractat–, una manera de desexiliar-se. El que domina, doncs, és la lluita intel·lectual i com mostra alguns dibuixos que al seu país són ja icones de resistència: el rostre de Bolsonaro amb un bigoti de Hitler de color rosa; Bolsonaro com una truja i els seus fills que llepen els braguers de l’economia... El dibuix com a gran arma de denúncia. Passi el que passi diumenge, cal celebrar la valentia de Jean Wyllys. A Barcelona i a la Virreina, almenys, Bolsonaro ja ha perdut.