Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La medicina Dalmases
Els fets analitzats per Magda Oranich es queden en la superficialitat de la transcendència de l’ocorregut al despatx de TV-3, però el tema és més profund: s’està produint un canvi de paradigma
Era el 29 d’abril de 1984, diumenge, i cobria el dia de les segones eleccions al Parlament després de la Generalitat restablerta. La seu electoral del PSC de Raimon Obiols era a l’Hotel Manila de Pintor Fortuny amb la Rambla. La seva campanya, erudita, intel·lectual, culta, havia sigut un fracàs. Jordi Pujol, més emocional, estava a punt d’aconseguir la seva primera majoria absoluta i el naixement de la idea d’una Catalunya convergent. Feia quatre mesos que TV-3 emetia amb regularitat, des del 16 de gener d’aquell any.
Va començar a córrer per la gran sala de l’hotel, convertida en plató, estudi de ràdio i redacció, que Pujol arrasava molt per sobre del previst. Els tècnics, càmeres i periodistes d’aquella acabada d’inaugurar televisió es reunien pels passadissos amb cara de satisfacció. Havien guanyat els seus. Em va impactar. El que explicaven de la independència dels mitjans púbics era molt més complicat. No dubto que alguns d’aquells entusiasmats col·legues ho estaven més per la continuïtat dels seus contractes que per la victòria de Pujol. Però...
Aquest ‘però’ ens condueix fins avui. Fins al dia en què Francesc de Dalmases va clavar una bronca a la subdirectora d’un programa, en principi amic, de TV-3 per fer una entrevista que «semblava un interrogatori», segons la mateixa Laura Borràs.
Notícies relacionadesI era normal. Han existit massa complicitats entre premsa amiga i polítics des dels anys de Pujol. També va passar durant els primers anys de la Transició. No ho dubtin. A Catalunya va persistir. Però les generacions canvien. Els fets analitzats per Magda Oranich es queden en la superficialitat de la transcendència de l’ocorregut al despatx de TV-3. Això li demanaven, és clar. Però el tema és més profund. S’està produint un canvi de paradigma.
Escrivia Dalmases l’octubre del 2017 a la web media.cat que «quan aquestes coses arriben a passar, no hi ha espai per al dubte ni per a les excuses. O ho denuncies i et situes al costat de l’oprimit, o calles i et situes al costat de l’opressor». El context era diferent, però ¿importa? Es tracta d’aplicar-se la mateixa medicina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.