L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Herbívors, jungles i altres jardins
Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, fa amics amb l’ús de metàfores
Sense adonar-se’n, la tia Delia utilitza moltes metàfores quan parla. «La vida és un carnaval», diu quan alguna cosa la descol·loca, una circumstància molt poc freqüent, ja que gairebé tot li importa un rave. En realitat, la metàfora, com a eina de la imaginació poètica, impregna l’esdevenir quotidià en cada pas, en cada conversa: «Laura, no et mengis tant l’olla, que no val la pena», «a tal li falta un cargol», «posa’t les piles, ‘brother’», «la inflació va com una bici sense frens». I coses així. La paraula és només espuma del pensament i, com a tal, es desfà, s’escorre d’entre les mans i sovint no n’hi ha prou per expressar, cobrir i acotar la complexitat del món. D’allà la metàfora, un retorciment del llenguatge per encertar a la diana, una figura retòrica que neix d’una comparació sobreentesa.
Dieta de bròcoli
Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, freqüenta la metàfora. La setmana passada va sortir amb allò dels països «herbívors» i els «carnívors», i no va estar malament, no està malament com a argument, perquè la UE no pot seguir dieta de bròcoli amb Vladímir Putin, sinó que li ha d’ensenyar (una mica) els ullals de llop. Però tot seguit, envalentit per l’elasticitat del llenguatge, en una conferència a Bruges, va i es fica en un espinós jardí geopolític al comparar Europa amb un verger mentre que la resta del món, majoritàriament, constitueix «una jungla» on impera la llei del més fort... L’ha fet grossa, és clar, i s’ha vist obligat a matisar les declaracions. Tot i que caldria donar de menjar a part els països rondinaires (Rússia, Iran, Emirats Àrabs), no és menys cert que el símil exhala un tuf neoconservador i etnocèntric.
Entretots
Borrell és llest. Sap que la metàfora funciona en el discurs polític perquè compleix dues funcions: primera, aconsegueix cridar l’atenció, i segona, fixa millor el missatge que es pretén transmetre. L’ha fet servir de vegades amb fortuna, al qualificar el Brexit com «el cas d’un país que es tira un tret al peu de manera gratuïta». Però en altres ocasions ha ficat la pota fins al fons, en ple procés, per exemple, quan va etzibar que abans de cosir les ferides calia «desinfectar-les». Fent amics.
Fins i tot el pitjor dels poetes sap que si estira, estira i estira el recurs retòric li acaba sortint una redundància, com el bolero «‘muñequita linda de cabellos de oro, de dientes de perlas, labios de rubí’». I a la lluna, que l’oblidin, perquè de tant munyir-la la van deixar seca. Gómez de la Serna devia dedicar-li un epigrama, la metàfora amb humor: «‘La luna es un banco de metáforas arruinado’».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
