Error del sistema | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El farcell dels avis
Lluitar contra les pensions és atacar a queixalades el trontollós estat del benestar des de dins. Convertir la relació entre joves i grans en una rivalitat és equivocar-se de batalla i fins i tot de guerra.
No hi ha res més fàcil que embotir individus en un farcell col·lectiu i convertir-lo en el sac de tots els cops. Els excessos, trampes i errors d’uns quants s’estenen a la totalitat, els esforços i valors personals es dilueixen en un magma sense rostre i el conjunt passa a prendre la tonalitat que els ulls exteriors trien. Si la tempesta creix i la incertesa asfixia, és el moment de trepitjar el sac. ¡I com de lliures serem! ¡Com millorarà la nostra vida!
La vellesa ha viscut els seus pros i els seus contres en la història de la humanitat. Moments de declivi i d’admiració. De vegades, circumstàncies excepcionals van motivar canvis en la percepció. A l’edat mitjana, època de croades i guerrers, les ínfimes puces de la pesta negra es van acarnissar amb nens i joves. Els avis, en aquell moment arraconats o convertits en inertes figures de veneració, van escalar posicions de poder. Patricis ocasionals que van tornar a caure en desgràcia en el Renaixement. Superada la por i la misèria medieval, els cossos joves i bonics van tornar a ser els protagonistes. ¡I com de bé els retratava Miquel Àngel!
En l’actualitat, la vellesa es porta malament amb el culte al cos i l’eterna joventut. L’ancestral figura de l’avi com a font de saviesa s’estavella als dos segons de fer una recerca a Google. Algun dia sabrem com la gestió de la pandèmia, aquests asils convertits en camps d’extermini, ha devaluat socialment les persones grans. Quan tot va trontollar, massa van ser abandonats.
Entretots
No, no és possible assistir al debat sobre les pensions dels ‘baby boomers’ sense tenir en compte la percepció actual de la vellesa. Ensopegar amb arguments que pretenen culpabilitzar els més grans de la precarietat dels joves és endinsar-se en camins perillosos de la indignació. Recórrer a la imatge del jubilat propietari de diversos immobles que es beneficia de l’Imserso és tan neci intel·lectualment, socialment i políticament com assenyalar la frivolitat d’uns joves que prefereixen suposadament la festa a poder pagar una hipoteca.
Les pensions van ser un èxit social llargament lluitat. Lluitar-hi en contra és atacar a queixalades el trontollós estat del benestar des de dins. Convertir la relació entre joves i grans en una rivalitat és equivocar-se de batalla i fins i tot de guerra. ¡Ultraliberalisme o mort! La solidaritat intergeneracional va salvar molts quan allò d’‘España va bien’ es va trencar. Rebentar-la és quedar-nos una mica més a la intempèrie. Els humans som capaços de tot, fins i tot de castigar-nos per endavant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
