L’estratègia de l’esbirro

L’escriptora Victoria Belim, que parla 18 idiomes i que acaba de publicar a Espanya ‘Mi Ucrania’ (Lumen), sent especial predilecció pel sentit de l’olfacte, el que més atia la memòria. L’olor que associa al seu Kíiv natal és la dels castanyers d’Índies, que jo no recordo del meu casament rus allà quan Ucraïna formava part de la que semblava una indissoluble Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (la mítica URSS). Experta en aromes, Belim evoca des de la Brussel·les on ara viu la ciutat verda, monumental i lluminosa on va néixer, com testifica María R. Sahuquillo, que va tenir la sort d’entrevistar-la: li va dir que el problema que ara es dirimeix al seu país no té a veure amb el nacionalisme –tot i que la invasió russa l’hagi enriquit com si fos urani–, sinó que «és important comprendre que la identitat ucraïnesa és diferent de la russa». Ara menys verda, menys monumental i menys lluminosa i a mercè de la ira de Vladímir Putin, que va qualificar d’atac terrorista el sabotatge del pont sobre l’estret de Kertx que ell va inaugurar per vincular la Crimea que va arrabassar a la sagrada terra russa. El primer que mor en la guerra és el llenguatge: el nazi va cridar a desnazificar Ucraïna. El terrorista que bombardeja ciutats i cases diu terrorista al que ataca un pont que és una vital línia de subministraments i reforços per a les tropes que han envaït a sang i foc un país sobirà, Ucraïna.

Putin ha vist massa pel·lícules. Soviètiques, russes, de l’oest i de la màfia.

Els biògrafs de Putin han posat molt èmfasi en un episodi de la seva infància a Leningrad, on va aprendre que no es pot acorralar una rata.

¿Ara la rata és ell?

Si em trepitges un dit, et trencaré la cara. Si em dones un cop de puny, et tallaré la mà.

Si et defenses serà pitjor per a tu i per a mi, perquè soc capaç de qualsevol cosa. Rendeix-te i seré compassiu. Et deixaré viure. Si no, violaré la teva dona davant els vostres fills i després els mataré.

¿Per què m’obligues a fer això? És la teva culpa. Si et rendissis, jo no hauria de portar-me així.

La culpa és de la víctima.

¿Com és possible que tants esquerrans i pacifistes carregats de bones intencions posin tant èmfasi a demanar-li a la dona violada, a la que ha vist morir els seus fills, que pacti amb el violador per evitar un mal major?

¿Un mal major per a ella o per a nosaltres, ànimes sensibles on n’hi hagi, que no podem suportar tant sofriment d’innocents?

Però si ni tan sols veiem els estralls dels bombardejos russos perquè ja s’encarreguen els delicats editors dels telenotícies i dels diaris de no ferir la nostra sensibilitat, evitant les imatges més atroces.

Els desastres de la guerra de Goya serien avui censurats en ‘prime time’.

¿S’ha de pactar amb Putin per evitar un mal major?

¿S’havia pactar amb Hitler per evitar la guerra?

Notícies relacionades

Putin torna la por a les ciutats ucraïneses amb una pluja de míssils

La meva gran sorpresa de Sant Jordi

Els ucraïnesos no deixen de recordar-nos el preu que hem de pagar per la llibertat i per la dignitat.

El Quixot, que combatria avui junt amb els ucraïnesos, s’avergonyiria de la nostra misèria moral i de la nostra covardia.