L’estiu del genocidi

1
Es llegeix en minuts
L’estiu del genocidi

EFE

"Europa és el món". Ho era quan, en l’exili, ho va escriure el poeta Luis Cernuda. Europa és el món i hauria de continuar sent-lo si volem ser consciència, imant i no museu, reliquiari de la democràcia (és a dir, de la justícia) i no còmplice de crims com els que Israel, el seu aliat, comet diàriament a Gaza i Cisjordània. Europa era el món i ha de continuar sent-lo davant els qui volen imposar la llei del més fort i decideixen qui ha de morir. Com va tornar a fer diumenge la Força de Defensa d’Israel, "l’exèrcit més moral del món", fiscal, jutge, botxí. Les seves armes letals van acabar ("atac selectiu" per a Reporters sense Fronteres, "assassinat deliberat" per a Amnistia Internacional) amb el reporter d’Al-Jazeera Anas al-Sharif i cinc companys més. Són més de 200 els periodistes esborrats de la faç de la Terra. "Cap conflicte en la història moderna ha provocat un nombre més elevat de periodistes assassinats que el genocidi d’Israel contra els palestins a la Franja de Gaza", recorda Amnistia, que intenta que el mur de les lamentacions de la comunitat internacional s’esquerdi i posi fi a tanta mort en directe. La neteja ètnica que contemplem com anestesiats pretén fer de Gaza una terra erma. Per això incomoden els testimonis. Per això Israel va prohibir l’entrada de la premsa internacional al teatre dels seus espants i per això segella la boca als exhaustos i famolencs periodistes palestins.

Cauen com mosques mentre no interromp ningú les vacances perquè, com va escriure Luis Cernuda, "los dioses castigan concediendo a los hombres / lo que estos les piden". I és el que el déu de l’Antic Testament, que crea la teocràcia racial que va arrelant a la seva "terra promesa", concedeix a Netanyahu i els seus ministres aquest estiu del genocidi, que veu cremar a Palestina l’ànima d’Israel i la consciència moral i política d’Europa i ens sumeix en un abisme del qual sortirem tots envilits. La humanitat mor a Gaza. És el funeral de la nostra Unió mentre ens refresquem i oblidem, perquè Europa no sap, no pot, no vol fer res.