Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Sánchez segueix aquí

Aparentava tenir un Govern feble i amb escàs marge de maniobra, tot i que els fets han demostrat el contrari

Periodista. Comitè editorial d'EL PERIÓDICO

És difícil no reconèixer que Pedro Sánchez té una capacitat més que demostrada per sortir-se amb la seva. No només perquè la trajectòria política anterior a la seva arribada al Govern així ho avala, sinó perquè des del principi de l’actual legislatura pocs donaven un duro per l’estabilitat del seu Executiu. Dubtaven, de vegades confonent desig amb realitat, de la perdurabilitat de la coalició entre el PSOE i Unides Podem i de la possibilitat que amb una representació parlamentària tan allunyada de la majoria absoluta –120 diputats els socialistes, 35, ara dos menys, els podemistes– podrien tirar endavant cap llei, menys encara uns pressupostos. Si se sumen a més esdeveniments, tan imprevistos com dramàtics, com la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials i la guerra a Ucraïna, amb la tremenda inflació i el risc de penúria energètica que provoquen, semblaria que l’equació no podia fallar: Sánchez i el seu Govern caurien tard o d’hora.

Notícies relacionades

Però aquí segueix Sánchez. Aparentava tenir un Govern feble i amb escàs marge de maniobra, tot i que els fets han demostrat el contrari. Quan no li havia de quedar més remei que prorrogar els pressupostos de Rajoy, ell ha aconseguit aprovar-ne dos i presentar els tercers amb l’acord del seu soci de coalició. Queda encara, és clar, negociar amb els espinosos aliats parlamentaris, alguns de tan volubles com ERC, que es pot moure per raons totalment alienes al que sigui que s’estigui tractant.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Al PP, que sempre va pensar que Sánchez s’estimbaria, li semblen uns pressupostos «electoralistes» i «antisocials», cosa que no deixa de ser una contradicció en els seus termes. Si són electoralistes, i es podria dir que ho són, és perquè atenen les necessitats de la majoria. ¿Per què els votarien si no? El suport majoritari a les mesures socials de l’Executiu està fins i tot mesurat demoscòpicament. Però això no és suficient. El repte de Sánchez i dels seus socis és aconseguir que aquest ampli suport a les seves polítiques es transformi en vots. I, de moment, no ho sembla.

Temes:

Pressupostos Generals de l'Estat Govern Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris