Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Amiga, adona-te’n

S’ha d’insistir que, en lloc de fracàs, trencar pot ser un alliberament i que la pitjor soledat és quedar-se amb algú que ni t’estima ni et respecta

1
Es llegeix en minuts
Amiga, adona-te’n

JOSÉ OLIVA / EUROPA PRESS

De vegades, per buscar consol o reforç emocional, fem comparacions entre les nostres ruptures sentimentals i les dels famosos. Després d’escoltar algunes declaracions de les últimes separacions, recordava com d’important és allò d’«amiga, adona-te’n» a temps. Suposo que les dones de les quals parlem aquests dies deuen haver tingut una mare, germana o amiga a qui van saltar les alarmes abans que a elles mateixes

Deia Kate Millett que «l’amor ha sigut l’opi de les dones». És cert que els desenganys existeixen en qualsevol relació, però també que aquestes s’han creat durant segles en aquesta premissa que Millett indica. Per això el feminisme ha alertat dels mites de l’amor romàntic i aquesta dependència emocional que arruïna tot. Mites fins i tot en el desamor, que ens fan creure que les ruptures són un fracàs i condemnen a la soledat. I s’ha d’insistir que, en lloc de fracàs, trencar pot ser un alliberament i que la pitjor soledat és quedar-se amb algú que ni t’estima ni et respecta. Que de vegades pensem que encara estimem, però el que ens reté és el record d’allò que va ser i no del que ara és. 

Notícies relacionades

Per això és tan important tenir sempre algú al costat que et digui a cau d’orella allò d’«amiga, adona-te’n», perquè els mites ens posen una bena per negar la realitat i justificar-ho tot. I en les relacions de violència de gènere, en què es creua la por i moltes dependències, trencar el vincle és una salvació. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Escric això fins i tot per a mi mateixa, que no ens ofenguem quan els qui sí que ens estimen ens assenyalin els qui no ens estimen, justament perquè fins i tot hem perdut l’amor cap a nosaltres mateixes. Hi ha qui la responsabilitat afectiva ni els sona. «El dia que una dona pugui no estimar amb la seva debilitat sinó amb la seva força, no escapar-se de si mateixa sinó trobar-se, no humiliar-se sinó afirmar-se, aquell dia l’amor serà per a ella, com per a l’home, font de vida i no un perill mortal», deia Simone de Beauvoir. Mentrestant, «un amiga, adona-te’n», te’n pot salvar.

Temes:

Dones Feminisme