Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els dos errors d’Aragonès i la comèdia general del Parlament
Pere Aragonès va malbaratar l’oportunitat de sortir reforçat del debat de política general. En lloc de centrar-se exclusivament en les mesures anticrisi, d’estalvi energètic i impuls a les renovables, va ficar en el tram final de la seva intervenció l’anomenada via canadenca per a la realització d’un referèndum d’autodeterminació. Va ser un enorme error. La delicada situació econòmica exigia que el debat s’ocupés només d’allò que efectivament pot fer la Generalitat amb les seves competències i recursos, que no són pocs.
Entretots
Una vegada més, es va tornar a demostrar que els pitjors enemics dels separatistes són ells mateixos. El debat al Parlament va derivar en una comèdia general en la qual Aragonès va explicar un pla d’inspiració canadenca que, primer, no està a les seves mans portar a terme, i segon, és un exemple del contrari que pretén. Al Canadà es van inventar la llei de la claredat (2000) no per habilitar la realització de referèndums de secessió, sinó per evitar-los, com ho demostra que no se n’ha fet cap altre. Els referèndums de 1980 i 1995 a Quebec van ser unilaterals, tot i que no il·legals, perquè en la Constitució d’aquest país no hi ha la clàusula d’indivisibilitat territorial que sí que figura en tots els altres textos constitucionals del món. La llei de la claredat canadenca posa en mans dels poders federals les condicions d’un eventual referèndum, raó per la qual els independentistes quebequesos la rebutgen. A Espanya ja tenim una llei de la claredat, i es diu Constitució de 1978.
El segon error d’Aragonès és no haver proposat la celebració d’un ple extraordinari per abordar el conflicte entre els independentistes i l’Estat, o millor dit, entre els independentistes sobre com desafien de nou l’Estat, en què el president hauria pogut explicar la seva estratègia sense enfosquir mediàticament el paquet de mesures anticrisi. Aquesta hauria sigut l’ocasió perfecta per discutir-se amb Junts, formació que en un altre exercici de comèdia va amenaçar d’exigir-li una moció de confiança, cosa que en realitat és una invitació a fer-los fora del Govern. Invitació a la qual Aragonès va respondre, amb la destitució de Puigneró, deixant la decisió de nou sobre la taula de Junts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
