El problema es diu Colau

El problema es diu Colau

LORENA SOPENA / EUROPA PRESS

1
Es llegeix en minuts
Joaquim Coll
Joaquim Coll

Historiador

ver +

El ressentiment és una arma tan poderosa com perillosa, que no prova a ningú. Per desgràcia, la política municipal a Barcelona estarà marcada per aquesta pulsió, pel rancor d’Ada Colau cap a Jaume Collboni. L’exalcaldessa porta molt malament que no hi hagi tripartit, que el socialista no hagi volgut renovar el pacte amb els Comuns, i hagi optat per una geometria variable partint del suport d’ERC, formació que només té cinc regidors, i que després de les eleccions catalanes podria integrar-se al govern municipal. Collboni, a qui Colau ja li ha dit de tot menys bonic, actua des d’una lògica aclaparadora. Només amb els Comuns no sumava majoria, ERC no desitjava participar en aquest tripartit, i tampoc ningú volia veure l’exalcaldessa de nou al govern de Barcelona. Pactar amb Junts, en canvi, sí que li donava al PSC majoria, però políticament no era aconsellable tant pel factor Puigdemont, com perquè, després de l’anunciada marxa de Xavier Trias, en aquest grup municipal no se sap qui mana.

Colau no ha sabut perdre les eleccions ni entendre el nou equilibri de forces, i s’ha llançat a un envit que s’ha carregat els pressupostos de la Generalitat i de l’Estat per al 2024. Havien de ser els últims comptes expansius abans de l’inevitable ajust de la despesa que s’imposarà des de Brussel·les el 2025. Només Barcelona ha perdut 650 milions en inversions per a equipaments com l’Hospital del Mar, l’ampliació del metro o la construcció de set nous jutjats. Els sindicats són contraris a Colau per haver portat els Comuns a votar-hi frívolament en contra amb l’excusa del Hard Rock, quan el seu objectiu era pressionar ERC perquè forcés un tripartit a Barcelona. Demà, BComú votarà també en contra d’uns comptes municipals clarament progressistes, en què la principal partida és la política social. Ho farà sense esgrimir ja cap excusa, reconeixent obertament que ho fan perquè s’han quedat sense poltrones. El partit de Colau navega sense rumb, víctima del problema que ella representa per a Barcelona i l’esquerra.