Acabar amb una xacra

La commemoració aquest divendres del Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens és una ocasió adequada per reflexionar sobre la manera en què s’afronta aquesta problemàtica al nostre país i sobre les carències de la legislació espanyola per protegir les víctimes del tràfic i perseguir els qui participen en la seva explotació. No només aquells delinqüents que s’enriqueixen amb el tràfic d’éssers humans, en aquest cas amb destí a la prostitució, són responsables de la perpetuació del que alguns pretenen definir com l’ofici més antic del món; també ho són aquells, en la seva immensa majoria homes (el 99%, segons Eurostat), que es beneficien d’aquestes persones (el 99% estrangeres) sotmeses al terror dels seus explotadors, sense importar-los quina és la situació en la qual viuen o en la qual exerceixen la seva indesitjada feina.

Fa ja anys que la Fiscalia demana una legislació que la faculti per perseguir amb més eficàcia el tràfic i l’explotació sexual i per assegurar la necessària protecció de les dones i nenes (el 90%) que es veuen obligades per les màfies a exercir la prostitució. Els fiscals denuncien que les lleis vigents són insuficients i només permeten atendre un nombre molt limitat de les víctimes i, per tant, tampoc els faciliten actuar judicialment, com seria necessari, contra les organitzacions del crim organitzat implicades en el tràfic de dones i en la prostitució. «Els casos que desemboquen en una incoació de diligències són només la punta d’un iceberg», alerta el Ministeri Públic. 

El fet que la prostitució sigui una pràctica alegal, que s’exerceix al carrer i en pisos clandestins, no justifica que la societat tanqui els ulls davant aquesta insuportable realitat i eviti així sentir-se ètica i moralment responsable d’ella en tant que la consent. Molt menys justificable encara és que aquesta elusió de responsabilitats vingui dels poders públics, obligats per l’exercici de les seves funcions a acabar amb aquesta xacra. És urgent i imprescindible que el Govern i els legisladors atenguin les advertències de la Fiscalia i plantegin una legislació consensuada que pugui acabar amb aquestes pràctiques de maltractament i degradació d’éssers humans. 

És evident, perquè és un debat que s’està produint a tots els països del nostre entorn, que consensuar una legislació sobre la prostitució és molt difícil. De fet, el mateix moviment feminista està enfrontat entre les abolicionistes, que volen prohibir la prostitució, i que pretenen regular-la per donar cobertura legal i sanitària als qui l’exerceixen. Aquesta discrepància no pot, tanmateix, frenar l’elaboració de les lleis que siguin precises per acabar amb el tràfic, però també amb l’explotació sexual de la qual, per la seva indiferència, participen també els clients. Fins al moment, cap campanya de conscienciació (tampoc n’hi ha hagut gaires) ha servit per evitar que molts homes (el 27,3% dels espanyols confessa haver pagat per sexe) siguin clients assidus de la prostitució. Tampoc l’educació ha impedit fins al moment la normalització del bagasser com a estereotip del mascle, com a reflex d’una masculinitat equivocada, quan no emmalalteix. La constatació d’aquesta crua realitat és la que fa necessàries mesures coercitives, com multes o fins i tot penes de presó, com les que estudien els socialistes, quan existeixi l’evidència que es tracta de situacions d’explotació en les quals els qui consumin prostitució passen de ser clients a ser còmplices.