Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

2
Es llegeix en minuts
La lluita contra l’oblit

Aquest dimecres se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, una commemoració dedicada a la lluita contra una malaltia identificada fa uns 120 anys però que encara, ara com ara, no té cura. La problemàtica que genera l’Alzheimer va en augment de manera progressiva. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que en l’actualitat la xifra total de malalts a Espanya és d’uns 800.000, amb uns 90.000 afectats a Catalunya, tot i que és cert que les fronteres entre aquesta malaltia i altres demències no estan clares i la quantitat de casos podria ser més elevada, tenint en compte que se’n diagnostiquen 40.000 de nous cada any i que es calcula que entre un 30% i un 40% del total estan sense diagnosticar. El dia mundial, doncs, se centra en la lluita cada vegada més eficient per obtenir diagnòstics precoços que permetin una qualitat de vida més gran, amb tractaments farmacològics o d’un altre tipus que alenteixin el deteriorament cognitiu i procurin un augment de les possibilitats d’investigació; la mateixa dinàmica investigadora, enfocada en la identificació de gens que permetin dissenyar una medicina de precisió; la prevenció dels factors de risc i el canvi d’estils de vida; i no menys important, l’atenció als familiars i a les càrregues, psicològiques i econòmiques, a què han de fer front davant una malaltia tan devastadora. 

Tant els testimonis als quals dona veu el reportatge d’EL PERIÓDICO com les associacions implicades en el dia a dia de l’Alzheimer i les entitats que s’esforcen a promoure la investigació coincideixen en l’absoluta necessitat de reclamar més atenció de les administracions, tant des del punt de vista financer com assistencial. La Federació d’Associacions de Familiars d’Alzhéimer (Fafac) denuncia «la falta d’interès, la inoperància i l’oblit» del Govern de la Generalitat vistes la precarietat de les ajudes, la dilatació en la seva concessió i el dèficit de diàleg en una situació que, per a cada família, representa una angoixa íntima i, alhora, una despesa que la SEN calcula en uns 31.000 euros anuals. 

Notícies relacionades

La Fundació Pasqual Maragall, que lidera, amb el Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), bona part dels treballs científics, adverteix que l’Alzheimer i les demències neurològiques han de ser una prioritat estratègica dels governs i que les reivindicacions, compartides per altres col·lectius, han de centrar-se a reconèixer la malaltia com una pandèmia estructural, a activar més mecanismes per a la innovació i la transferència de la investigació, i a revisar, dotar de pressupost i posar en marxa un pla integral de l’Alzheimer i altres demències, amb finançament adequat i voluntat explícita de portar-lo a terme. 

Si bé és cert que no hi ha alternatives davant la malaltia ja desenvolupada, també ho és que, en els últims anys, la detecció precoç ha fet passos molt importants, com ha passat recentment amb l’estudi que identifica biomarcadors en sang per captar els primers indicis del deteriorament neuronal en persones sanes. Una simple anàlisi sanguínia –encara no implantada a la pràctica clínica– podrà determinar la possibilitat de desenvolupar la malaltia anys abans dels primers símptomes. Avenços significatius que van en la línia, ara com ara utòpica, d’un futur sense Alzheimer o, almenys, amb una vida més digna per a aquells que el pateixin.