La nova porta de Sants

Hi ha projectes que permeten visualitzar un nou moment per a les ciutats. És el cas del projecte per a la nova estació de Sants a Barcelona presentat recentment. No es tracta només del projecte arquitectònic d’una estació, sinó del projecte urbà per a un àmbit que va més enllà del mateix edifici i que permet fer ciutat segons les directrius d’un nou model urbà que aposta pel foment del transport públic, la naturalització de la ciutat i les relacions de proximitat.

En aquest cas es tracta d’un àmbit que ha acumulat en el temps un conjunt de despropòsits i deixadesa i que ha esdevingut un veritable no-lloc, sense cap tipus d’urbanitat, desagradable, impropi d’una ciutat. Una discontinuïtat urbana que ha fet de barrera, separant barris i persones.

El nou projecte d’RCR arquitectes+Sener+Fehcor, impulsat i coordinat conjuntament per Adif i l’Ajuntament de Barcelona, aporta per fi una idea urbana per a l’estació de Sants. Un projecte global que ordena no només la mateixa estació sinó l’àmbit que li dona sentit i que la posa en continuïtat física i funcional amb els barris de l’entorn i el conjunt de la ciutat. S’han acabat els pedaços, les actuacions parcials i aïllades que resolien requeriments tècnics de l’estació però s’oblidaven i menyspreaven les necessitats de la ciutat i, el que és pitjor, el confort de viatgers i veïns i veïnes. Un projecte que ha sigut possible gràcies a un procés de participació que ha permès recollir i integrar necessitats i sensibilitats de persones i col·lectius diversos implicats al fer d’aquest un millor espai per a Barcelona.

El nou projecte reordena la mobilitat de l’entorn, fent-la més eficient i ocupant menys espai. Es prioritza el transport públic i les bicicletes reduint l’espai per a vehicles a un únic vial al sud de l’estació. Al nord apareix un nou carril bici que donarà accés a un nou gran aparcament per bicicletes; i un nou gran parc arborat en continuïtat amb els eixos verds que arriben des de l’Eixample i que tindran continuïtat cap a Sants. L’estació deixa de ser una rotonda per a vehicles per convertir-se en un conjunt d’espais públics continus, confortables i molt connectats amb els itineraris de vianants i bicicletes de la ciutat.

Menció especial per a la plaça dels Països Catalans. El projecte restitueix el projecte original dels arquitectes Viaplana i Piñón, recuperant tots els seus elements que avui dia prenen un nou sentit. I el que és tant o més important, s’amplia la plaça incorporant superfície en el seu perímetre per connectar-la millor i per crear nous espais amb vegetació i arbres (l’actual plaça està situada sobre la llosa de formigó de l’estació i no permet cap tipus de plantació), àrees d’estada i joc infantil pensades per a l’ús quotidià, que permetran la reapropiació ciutadana. Un nou espai públic que concilia les seves dues principals funcions: una, com a vestíbul urbà de l’estació, l’altra com a espai ciutadà, pensat com a espai compartit per a tot el món. Una nova plaça per arribar o acomiadar-se de Barcelona, però també per passejar, contemplar o jugar.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’estació es concep com un nou espai públic obert a la ciutat. Incorpora dos nous accessos a les façanes nord i sud que conjuntament amb els actuals configuraran dos carrers interiors que permetran accedir i creuar l’estació en tots els sentits i augmentar la seva transparència i permeabilitat a totes les seves façanes. Es construirà un nou vestíbul-intercanviador amb el metro (un dels altres actuals punts indecents) i es desdoblaran els vestíbuls ferroviaris en dos nivells per incrementar la dimensió i la qualitat dels espais per als passatgers. S’espera que l’estació de Sants incrementi el nombre de passatgers dels actuals 46 milions als 58 el 2030. Un veritable ‘hub’ de mobilitat sostenible, connectant tren, metro i bici.

Un projecte que pensa en el futur i que permet actuar en el present. Una nova gran porta de Barcelona que recupera la qualitat arquitectònica de les estacions (encara ens meravellem quan tornem a visitar l’estació de França) com a espais emblemàtics i referencials a la ciutat. Un espai en el qual l’experiència tant del passatger com del ciutadà sigui memorable.