Reforma de Països Catalans: set anys d’obres i un possible embut per al cotxe

«El futur de la plaça patina», es pot llegir en un dels murs de Països Catalans, a prop de l’encreuament amb Numància. El grafiti fa referència als ’skaters’, però és un bon titular sobre el passat, present i futur immediat d’aquest enclavament que a principis dels anys 80 va arribar a guanyar un premi FAD com a referent de l’urbanisme del moment. D’aquí un any començarà una profunda reforma vinculada a la transformació de l’estació de trens. Seran tres anys de picot que, com sol passar sempre que s’actua sobre la via pública, alteraran la rutina i la vida dels veïns. Aquí, però, i és tot un símptoma, és subjacent una peculiaritat: el lloc no té gairebé comerç, així que no s’intueixen grans mals.

La plaça i l’estació es reformaran per fases. Els veïns han d’anar assumint que des del 2023 i almenys fins al 2030, la terminal i el seu entorn aniran deixant anar pols amb més o menys intensitat. Quant a la mobilitat, els canvis més importants es notaran l’any que ve amb l’eliminació del vial que travessa la plaça i que s’utilitza per deixar i recollir passatgers. També està previst deixar sense servei els carrils del costat muntanya, els del carrer de Viriat que donen accés al passeig de Sant Antoni.

Segons el calendari facilitat per l’ajuntament, que s’encarregarà d’aquests treballs, el trasllat dels vehicles al costat mar (circularan entre el parc de l’Espanya Industrial i l’estació) està previst per a començaments del 2024 després d’unes obres que s’allargaran 6 mesos. Això implicarà l’adequació viària dels carrers de Tarragona i de Comtes de Bell-Lloc. Aquest trasllat dels cotxes permetrà començar a treballar en el gran espai verd planificat on ara hi ha l’estació d’autobusos. Al nou vial del costat mar hi quedaran dos carrils per sentit, un per a bus i taxi i un altre per a autobusos. I a l'altra banda, alliberada de cotxes, s’hi pintarà un carril bici.

Alternatives

Josep Maria Domingo, expresident del Centre Social de Sants, explica que el consistori els ha presentat un pla que els genera una certa tranquil·litat d’esperit. «Perquè encarrilen un tall amb una solució alternativa, de manera que sembla que la mobilitat no es veurà gaire afectada.» Però no només quant als automòbils. També està previst garantir que els nanos de les tres escoles de la zona nord puguin travessar l’obra amb facilitat per anar al parc de l’Espanya Industrial. Al cap i a la fi, això continuarà sent l’estació de trens més important de la ciutat, cosa que obliga a executar-ne la transformació sense alterar en excés l’anada i vinguda de viatgers. I també de veïns, per descomptat.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Lucía Reina, vicepresidenta de projectes de Sants Establiments Units, explica que parteixen amb un grau de confiança acceptable perquè en el procés de participació «les coses han quedat bastant clares». Assenyala, tanmateix, que el comerç no es veurà gaire afectat, principalment perquè a l’entorn de l’estació amb prou feines hi ha botigues, cosa que és tot un senyal de l’atractiu que té l’entorn. Una cosa molt semblant passava en el perímetre de la presó Model quan era això, una presó d’homes.

El que sí que els fa por, i això és una cosa en què coincideixen uns quants veïns consultats, és que el vial de la part mar «no sigui capaç d’absorbir tota la demanda de trànsit». «Ens fa molt respecte la pèrdua del 75% dels cotxes que calcula l’ajuntament, perquè aquest és un punt d’entrada molt important per a veïns i comerciants del barri,» assenyala Reina. És probable, assenyala un altre membre d’aquesta associació, que molts conductors optin per baixar per Tarragona i rondar per Consell de Cent o fins i tot baixar fins a la plaça d’Espanya, cosa que complicarà la mobilitat d’uns carrers ja per si mateixos difícils. En qualsevol cas, una reforma que, en el dia d’avui, es mira molt més des de l’esperança que des de la molèstia. El temps dirà.