Article de Pere Puigdomènech Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’impacte energètic de la investigació
Algunes de les maneres que tenim de fer ciència poden tenir efectes sobre el clima i hauríem de buscar solucions per disminuir-los
La investigació científica es planteja qüestions molt diverses, que van des de l’estructura de la matèria o l’evolució de l’Univers fins al funcionament i les patologies dels organismes biològics. En aquests moments, un dels seus objectius prioritaris és l’estat del medi ambient i els canvis que hi observem. Un dels resultats que més impacte té en aquests moments sobre la nostra societat és el dels efectes que tenen les nostres activitats sobre el clima i, en particular, les que estan relacionades amb la producció d’energia. Per mirar de trobar solucions a aquesta qüestió s’estan analitzant quines són les activitats que més poden estar afectant el clima, i l’activitat científica mateixa no podia quedar-ne fora. Pot ser que algunes de les maneres que tenim de fer ciència tinguin un impacte sobre el clima i hauríem de buscar solucions per disminuir-lo.
Entretots
Han anat apareixent últimament diverses anàlisis sobre l’impacte de la investigació científica sobre el clima. Això té a veure, per exemple, amb els grans instruments d’investigació que necessiten utilitzar quantitats d’energia molt significatives. Per exemple, s’ha calculat que el gran laboratori del CERN a Ginebra, en els seus moments d’activitat màxima, requereix una quantitat d’electricitat similar a la d’una ciutat de 250.000 habitants. També les societats d’Astronomia s’estan preocupant per l’energia que necessiten la construcció i el manteniment dels grans observatoris.
Una qüestió que ha anat sorgint als informes sobre canvi climàtic és l’ús molt significatiu d’energia pels supercomputadors, i en particular els necessaris per mantenir xarxes socials i les grans bases de dades que fem servir per a tota mena d’usos. De fet, alguns d’aquests grans ordinadors s’estan instal·lant en llocs de clima fred per minimitzar les despeses de refrigeració. S’ha calculat que l’energia a produir per mantenir en marxa els ordinadors del que anomenem ‘el núvol’ emet més gasos a l’atmosfera que l’aviació comercial, que és objecte de grans crítiques. És possible que l’expansió de la intel·ligència artificial empitjori les coses per la seva necessitat d’enormes bases de dades. Tot això és un factor que s’està tenint més en compte a l’hora de prendre decisions sobre les grans infraestructures científiques.
Notícies relacionades
En els entorns científics també es discuteix l’impacte de les emissions de diòxid de carboni de les reunions i congressos científics. De vegades, alguns d’aquests congressos, també els mèdics, reuneixen milers de persones que arriben de tot arreu. Hi ha comissions o comitès que se citen, en ocasions, amb freqüència i hi ha veus que qüestionen l’interès real d’algunes d’elles i si val la pena fer viatjar tanta gent quan els beneficis poden no justificar-ho. Durant la pandèmia s’han desenvolupat mitjans informàtics de reunió que han demostrat la seva utilitat, tot i que també les seves limitacions. Hi ha tot un moviment entre els investigadors, sobretot els més joves, perquè viatges i congressos es justifiquin adequadament i s’utilitzin els mitjans telemàtics sempre que sigui possible.
És clar que la ciència no pot quedar absent de les accions que tots portem a terme per reduir el nostre impacte sobre el clima. Certs experiments o equipaments científics necessiten una gran despesa d’energia. Algunes activitats, com reunions i congressos, impliquen desplaçaments de molta gent, cosa que significa de vegades agafar l’avió a grans distàncies. Si els científics anem insistint que hem de reduir la nostra despesa d’energia i combustibles fòssils, no podem permetre al mateix temps que l’activitat científica utilitzi uns recursos que no estiguin ben justificats. Per aquesta raó, des de diferents fòrums s’està proposant que quan es convoquin reunions o congressos es justifiqui la seva necessitat, que quan s’avaluï una proposta d’investigació es tingui en compte el seu cost en emissions de gasos amb efecte hivernacle i que quan prioritzem un projecte sobre l’altre tinguem en compte, entre altres factors, l’impacte que pot tenir sobre el medi ambient. Pot ser una qüestió de coherència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
