Govern Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La decisió de Junts

Els ciutadans no tenen per què patir que l’estabilitat de l’Administració depengui de les dissensions internes d’un partit o de la sort personal d’un dirigent encausat

2
Es llegeix en minuts
La decisió de Junts

ACN

Les cúpules dels dos partits que governen Catalunya van celebrar dimecres una maratoniana reunió de sis hores per mirar de reconduir les seves relacions, greument deteriorades des de fa temps, fins al punt que ERC i Junts per Catalunya (JxCat) tenen opinions diferents gairebé en tot i cada dia sorgeix una nova discrepància. Des que ERC va permetre amb el seu vot la inevitable suspensió de la presidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs, les coses han anat a pitjor, amb l’ultimàtum llançat per JxCat a ERC per reactivar un full de ruta cap a la independència i amb el desmarcatge dels republicans, amb el president Pere Aragonès al capdavant, de la manifestació de l’ANC, a l’entendre que anava dirigida contra els partits i en especial contra Esquerra.

De la reunió de dimecres, encapçalada per Aragonès i Borràs, no en va sortir cap acord i els dos partits continuaran negociant per intentar arribar al debat de política general de final de mes al Parlament amb certa distensió. L’escepticisme és, però, el sentiment dominant, atesa la distància entre les postures. A la reunió, Junts va presentar tres suposades condicions per no abandonar el Govern: tornar a crear un «estat major» o una «direcció estratègica» per marcar l’estratègia independentista; coordinar la política dels dos partits al Congrés dels Diputats, i que a la taula de diàleg amb el Govern es parli només d’autodeterminació i amnistia. 

Només en el primer punt hi hauria una possibilitat d’acord, tot i que ERC s’hi resisteix. A Madrid, Esquerra vol mantenir lògicament la seva autonomia –són 13 diputats davant 4– i a la taula de diàleg, que fins ara Junts rebutjava de ple, les condicions d’aquest partit arriben tard, perquè ERC centra ara la negociació en l’anomenada desjudicialització de les conseqüències del procés. 

La gran responsabilitat del desacord correspon a Junts, dividit en dues ales molt allunyades, la pragmàtica, representada pel secretari general, Jordi Turull, per l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i pel conseller d’Economia, Jaume Giró, i la radical, encapçalada per Borràs (i per Carles Puigdemont a l’ombra). Les posicions dels postconvergents i dels independents radicalitzats són tan diferents que a la divisió entre ERC i Junts s’hi afegeix ara la divisió en el si de JxCat. Si no és que –vista la posició dels consellers de Junts– és la que realment ho condiciona tot. Aquesta fractura a Junts paralitza l’activitat del Govern i n’amenaça l’estabilitat i la continuïtat. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

ERC ha fet un gir en la seva estratègia, però des d’aleshores és coherent. Junts, en canvi, es debat entre les posicions divergents de la seva cúpula dirigent. Mentrestant, els ciutadans que depenen del funcionament eficient de l’Administració estan cansats de tanta discrepància i no tenen per què pagar la indefinició entre els que no apostarien mai per sortir del Govern, malgrat l’ultimàtum de Turull (consellers, alcaldes o el mateix Trias, que condiciona la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona a la tornada al pragmatisme) i els que amenacen un dia sí l’altre també amb la ruptura de la coalició mentre preparen la consulta a les bases del partit amb l’objectiu que optin per la sortida del Govern.

Junts, doncs, s’ha d’aclarir i posar ordre a les seves files perquè la governabilitat de Catalunya no depengui permanentment d’un vaivé en una direcció o en la contrària, o de la sort personal davant dels tribunals d’un dels seus dirigents.