Article d’Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La joguina trencada del procés
Pot ser que sigui aviat per assegurar que el procés ha mort. Els milers de manifestants que van anar a la convocatòria de l’ANC, menys que al principi del procés, però més que l’any passat, parlen de la desafecció profunda cap a Espanya que hi continua havent en amplis sectors de la societat catalana.
La Diada va estar condicionada per una bomba política, llançada per Xavier Antich, president d’Òmnium, que cridava més aviat a la moderació, i va acabar amb una altra, de tall radical, deixada anar per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, en línia amb el populisme que recorre mig món. Antich va defensar la necessitat de superar el relat del procés. «Deixem d’entretenir-nos amb l’1 d’octubre», va proposar, mentre demanava una nova estratègia per a l’independentisme. El president d’Òmnium és filòsof i coneix el valor de les paraules. Sap que deixar de banda el procés no suposa només substituir un relat per un altre. S’ha abusat tant de l’anomenat mandat de l’1-O que no hi ha manera de llençar l’aigua bruta sense que el nen se’n vagi pel desguàs. Carles Puigdemont, que ha fet de la defensa d’aquest mandat la raó de ser de la seva supervivència, va recollir el guant. A les portes de la Diada va cridar a «arribar a allò que vam decidir l’1 d’octubre».
Amb diferències d’aquesta importància, recolzades per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, respectivament, la Diada amenaçava de ser un pols entre aquestes dues estratègies. Continuar amb l’1-O, tornar a fer-ho, o girar full, amb tot el que això suposa. Entre d’altres, el perill d’abandonar a l’exili aquells que se’n van anar en comptes d’assumir les seves responsabilitats. Els manifestants convocats per l’ANC van captar el debat. L’1-O i Puigdemont van ser els noms més corejats. Fins que Feliu va deixar anar un altre artefacte, en el discurs final. Va amenaçar amb una ‘llista cívica’ per a les pròximes eleccions, encoratjant crits de ‘Govern dimissió’. Una altra manera, des del sector més radical, de considerar que el procés és una joguina trencada que ja no serveix als objectius de l’independentisme. Tot això, sota la mirada circumspecta de Jordi Turull, el líder de Junts.
Entretots
Sense un full de ruta unitari a què adherir-se, la Diada corria el perill de dirimir al carrer aquestes diferències. Només l’absència dels líders republicans de la manifestació convocada per l’ANC va evitar mals majors. ¿Què hauria passat si hi hagués anat Pere Aragonès, amb lemes de ‘Puigdemont president’ i ‘Govern dimissió’? Hauria sigut, probablement, el final d’un govern al qual cap dels dos grans partits independentistes volen renunciar, almenys fins a les eleccions municipals.
Pot ser que sigui aviat per assegurar que el procés ha mort, com pensen la majoria dels líders d’Esquerra Republicana. Els milers i milers de manifestants que van anar a la manifestació de l’ANC, menys que al principi del procés, però més que l’any passat, parlen de la desafecció profunda cap a Espanya que hi continua havent en amplis sectors de la societat catalana. Mentrestant, fins al cinquè aniversari de l’1-O, Puigdemont i Junts per Catalunya continuaran utilitzant el carrer, i el Parlament, per debilitar Aragonès. Una manera de preparar les municipals, en les quals es dirimirà la lluita per l’hegemonia dins de l’independentisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
