La manifestació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els camises negres en el seu centenari

2
Es llegeix en minuts
Els camises negres en el seu centenari

EFE / Quique García

Han trigat uns quants anys, però per fi la marxa sobre Barcelona de l’11-S serà amb camises negres, tal com Déu mana. No ha de ser casual la data escollida, just en el centenari de la marxa dels Camises Negres sobre Roma, que va tenir lloc el 1922. És natural que, com a homenatge a tal efemèride, l’ANC, sucursal catalana de l’Associació Nacional del Rifle, vesteixi aquest diumenge els seus quadros d’aquest color. Una organització que afirma que la voluntat popular està per sobre de la llei no pot portar camisa d’un altre color que el negre, per alguna cosa Mussolini va ser pioner d’aquesta curiosa doctrina i així va vestir els seus seguidors. L’homenatge al Duce que es prepara aquest diumenge no comptarà amb la presència del xaval que presideix el Governet, la qual cosa restarà solemnitat a l’acte, tot i que la seva absència serà reparada per la presidenta de l’ANC, és d’esperar que rapada al zero perquè la seva figura, incitant les masses des de l’escenari, recordi l’enyorat Benito.

L’ANC ha estat dissimulant durant molt temps. Que si un any a manifestar-se amb camisa groga, que si l’altre amb camisa vermella, alguna mobilització amb camisa verda, en fi, es mirava d’anar canviant l’abillament perquè els seguidors les compressin i així anar fent caixa, que no són pocs els que viuen d’això. Fins aquest any, que organitza per fi una marxa de camises negres, com les que s’estilaven a Itàlia, per demostrar qui manava. No podien haver triat moment millor que el centenari d’aquesta fita, per mostrar al món la veritable cara. Un segle després, l’ANC recupera l’esperit d’aquells joves italians que també van voler la revolució.

La nova direcció de l’ANC, encapçalada per la seva presidenta Dolors Feliu, ha esperat la simbòlica data de 2022 per donar carpetada a la hipocresia dels seus predecessors i ha decidit apostar per l’honradesa: a les manifestacions llacistes s’hi va amb camisa negra perquè ningú se senti enganyat. Continuarà costant 15 euros, hi ha coses que no canvien i uns quants que continuen vivint d’això, però almenys seran 15 euros sense trampa ni cartró. No deixa de ser paradoxal que la transparència arribi precisament amb el negre, color opac per excel·lència, però així són les coses del llacisme. El negre imposa, i a més no embruta, o això deia la meva àvia, que anava sempre d’aquest color, ves a saber si seria seguidora de l’ANC avant la lettre. La famosa coreografia que idea l’ANC es tornarà aquest any molt més senzilla, per arrodonir amb l’homenatge als valents de 1922 n’hi haurà prou amb què el manifestants marxin al pas de l’oca.

Notícies relacionades

Les marxes nocturnes amb torxes que també sol convocar l’ANC, tan populars a l’Alemanya dels anys trenta, ja alimentaven sospites sobre el peculiar origen de les seves mobilitzacions, però podia ser simple casualitat. La marxa sobre Barcelona dels camises negres aclareix qualsevol dubte, i per si n’hi hagués, la mateixa ANC ja es planteja presentar una llista electoral al marge dels partits, cosa que emocionaria el Duce. Ja va advertir la seva presidenta fa temps que, si cal passar per sobre dels partits polítics, es farà.

Les doctrines polítiques passen, però la humanitat es manté, hauria pogut dir també. Però això ja ho va dir Mussolini. Bona Diada, camises negres.