Una polaroid borrosa

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquesta escena, la recorden tots dos al documental ‘No predicted end’, rodat el 2018 i estrenat aquest any. Es retroben, ara sí, per parlar, per analitzar la seva carrera artística, el seu trajecte sentimental, les baixades als inferns, 30 anys després d’haver-se separat. L’Ulay té càncer i morirà aviat, el 2020. Rememoren aquell instant del MOMA com «una cosa molt humana, perquè tothom ha viscut l’amor i la separació, sense un final previst.» Parla Marina Abramović, que també afirma: «No eres un visitant com els altres, eres la meva vida». No ho diu com a declaració apassionada, sinó com a constatació. La vida d’ella s’explica perquè tots dos la van viure junts. «Segueixo sentint alguna cosa profunda per tu», fa l’Ulay, «però ara és diferent, perquè l’evolució última de l’amor és l’amistat: tot el que has viscut abans et permet viure l’ara».

El documental és una enciclopèdia sobre l’art avantguardista i radical, però també una reflexió molt seriosa (sentimental i alhora raonada) sobre l’amor. Van decidir convertir la seva ruptura en una altra ‘performance’ de les seves. Van sortir tots dos d’un extrem oposat de la muralla xinesa i van caminar (sense desig, sense records, només la marxa i el caminar) fins que van coincidir. Allà, en un espai desolat, van dir-se adeu i van continuar, per separat, el camí. Marina ho recorda així: «És dolorós admetre que s’acaba, és un buit que no solament hi és perquè deixes algú que estimes, sinó perquè no tens un lloc on tornar». Al final de ‘No predicted end’, tots dos es deixen fer una foto amb una Polaroid. L’Ulay avisa: «No enfoqueu, només dispareu». La foto surt borrosa. Com si no hagués passat, com si el passat ho fos tot.