Gàrgoles | Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una polaroid borrosa

El documental ‘No predicted end’ és una enciclopèdia sobre l’art avantguardista i radical, però també una reflexió molt seriosa sobre l’amor

2
Es llegeix en minuts
Una polaroid borrosa

Potser recordaran aquella brevíssima escena en la qual Marina Abramović, mentre du a terme una ‘performance’ al MOMA de Nova York, s'enfronta amb un visitant «que no és com els altres». L’acció consisteix a estar-se asseguda mentre va entrant gent que també s’asseu, a taula, davant de l’artista que roman impàvida. Només mirades, sense cap moviment. De cop, sense que ella ho sàpiga, entra a la sala Ulay, l’home que va ser la seva parella des de 1976 a 1988. És l'any 2012. Fa més de 20 anys que no es veuen. Ella, que no trenca mai les regles de les seves propostes, comença a plorar i acosta les mans a les de l’Ulay. Ell fa el mateix. No es diuen res. Són només les mans que es toquen. Després, l’Ulay se’n va i ella continua, trasbalsada, amb la ‘performance’. Han estat uns segons, encara no un minut.

Notícies relacionades

Aquesta escena, la recorden tots dos al documental ‘No predicted end’, rodat el 2018 i estrenat aquest any. Es retroben, ara sí, per parlar, per analitzar la seva carrera artística, el seu trajecte sentimental, les baixades als inferns, 30 anys després d’haver-se separat. L’Ulay té càncer i morirà aviat, el 2020. Rememoren aquell instant del MOMA com «una cosa molt humana, perquè tothom ha viscut l’amor i la separació, sense un final previst.» Parla Marina Abramović, que també afirma: «No eres un visitant com els altres, eres la meva vida». No ho diu com a declaració apassionada, sinó com a constatació. La vida d’ella s’explica perquè tots dos la van viure junts. «Segueixo sentint alguna cosa profunda per tu», fa l’Ulay, «però ara és diferent, perquè l’evolució última de l’amor és l’amistat: tot el que has viscut abans et permet viure l’ara».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El documental és una enciclopèdia sobre l’art avantguardista i radical, però també una reflexió molt seriosa (sentimental i alhora raonada) sobre l’amor. Van decidir convertir la seva ruptura en una altra ‘performance’ de les seves. Van sortir tots dos d’un extrem oposat de la muralla xinesa i van caminar (sense desig, sense records, només la marxa i el caminar) fins que van coincidir. Allà, en un espai desolat, van dir-se adeu i van continuar, per separat, el camí. Marina ho recorda així: «És dolorós admetre que s’acaba, és un buit que no solament hi és perquè deixes algú que estimes, sinó perquè no tens un lloc on tornar». Al final de ‘No predicted end’, tots dos es deixen fer una foto amb una Polaroid. L’Ulay avisa: «No enfoqueu, només dispareu». La foto surt borrosa. Com si no hagués passat, com si el passat ho fos tot.

Temes:

Documentals Art