A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Reunió de tancament

Després de desistir de recordar-li això de la princesa del poble, me n’he anat a la taula més allunyada amb el meu gintònic mirant d’imaginar la reunió de tancament d’un telenotícies en què algú anuncia que és l’aniversari de la mort de Lady Di

1
Es llegeix en minuts
Reunió de tancament

Resulta que ja fa un quart de segle que vivim sense la «princesa del poble» i jo sense assabentar-me’n. He sentit vergonya quan m’ho han recordat les teles i les ràdios i la premsa de paper. A la meva dona li he fet creure que n’estava al corrent.

-¡Vint-i-cinc anys ja sense Diana de Gal·les! -he exclamat deixant-me caure al sofà amb expressió de derrota.

-¿Què dius?

-Que ja vint-i-cinc anys sense Lady Di. No sé com hem sobreviscut a la seva pèrdua.

-¿Has pres la medicina? -s’ha limitat a preguntar.

Potser resulta que a la gent tant se li’n dona aquest aniversari. Però, si és així, ¿per què ha sortit a tot arreu? Estic fet un embolic, francament, no sé si m’he de commoure o no. He trucat per telèfon al meu germà.

-¿Què tal, Ricardo? -dic.

-Per aquí bé, ¿i vosaltres?

-Doncs la veritat, una mica impressionats.

¿Per què?

-¿Per què vols que sigui? Per això de la princesa del poble.

-¿Quina princesa, quin poble? -pregunta.

-¡Diana de Gal·les, home!

-¿Què li ha passat?

-Que s’han complert 25 anys de la seva mort.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El meu germà es manté en silenci, després truca a la seva dona i li xiuxiueja alguna cosa sobre mi. Penjo, és clar, i me’n vaig al bar, on el cambrer em pregunta si em trobo bé.

-¿I tu? -li dic jo.

-Jo, sí. ¿Per què?

Després de desistir de recordar-li això de la princesa del poble, me n’he anat a la taula més allunyada amb el meu gintònic mirant d’imaginar la reunió de tancament d’un telenotícies en què algú anuncia que és l’aniversari de la mort de Lady Di.

Notícies relacionades

-Doncs cal treure-ho en capçalera –diu molt seriosament el director (o la directora, puto genèric).

I així, a poc a poc, anem seleccionant el material informatiu que realment ens concerneix.