A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mala sang
Mai trio el millor moment per deixar de fumar, ni per deixar de prendre cafè ni per a res. I sempre actuo en contra del que aconsellen els cicles econòmics
Els diners no es van inventar per comprar diners, però una vegada vam posar en venda totes les altres coses, incloent-hi l’ànima, no hi va haver cap altre remei que treure’l al mercat. Això és el que penso mentre adquireixo uns dòlars al banc com qui compra un lluç a la peixateria. Resulta que el dòlar ha pujat o que l’euro ha baixat, no ho sé, el cas és que ha passat una cosa entre les dues monedes que em perjudica. Això és el que ha dit el senyor de la finestreta: «No ha escollit vostè un bon moment per comprar dòlars, són molt cars». Els compro de tota manera perquè els necessito per viatjar, però surto disgustat de l’establiment: mai trio el millor moment per deixar de fumar, ni per deixar de prendre cafè ni per a res. I sempre actuo en contra del que aconsellen els cicles econòmics. No ens caiem bé els cicles econòmics i jo. Llavors, se m’apareix la meva mare i diu que no em faci mala sang. Aquesta era una de les seves frases preferides. L’hi solia al meu pare, que rumiava molt les seves frustracions i els seus odis, igual que jo.
Amb prou feines me n’he allunyat uns metres, quan es manifesta també el meu pare: «Hauries d’haver viatjat amb euros, amb euros s’arriba a tot arreu», diu. Li responc que s’arriba a més llocs amb els dòlars, perquè els dòlars són l’esperanto dels diners, i em diu que ni li esmenti l’esperanto. El meu pare, que era esperantista, es va morir sense que aquesta llengua a la qual havia dipositat la seva fe arribés a triomfar. Un germà meu li deia que estava condemnada al fracàs perquè era inventada, com si les altres fossin naturals. El cas és que ara som dos a rumiar: jo per culpa dels dòlars i el meu pare per culpa de l’esperanto. Tots dos escoltem, doncs, la veu la meva mare: ens aconsella que no ens fem mala sang.
Entretots
En això, abstret com vaig amb els meus pensaments obsessius, travesso el carrer sense mirar i una moto em passa per sobre del peu. Vaig a urgències i em diuen que hauré de suspendre el viatge per al qual havia adquirit els dòlars. No hi ha mal que per bé no vingui, em dic: recuperaré els euros. Però, mentrestant, l’euro s’ha tornat a depreciar i jo hi torno a perdre. Lògicament, em faig mala sang.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
