Article de Josep M. Lozano Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Triple empat a impotència

Ni el Sísif independentista, ni el federalisme de mentides ni els de la ‘doctrina Wert’ reconeixen la seva incapacitat de fer realitat els seus objectius

3
Es llegeix en minuts
Triple empat a impotència

David Zorrakino / Europa Press

La sèrie catalana va acabar la temporada amb un triple empat a impotència. Els tres personatges principals s’acomiadaven en situacions molt diverses, però tenien en comú tres trets que comparteixen des de fa temps. En primer lloc, la impotència no només per assolir sinó fins i tot per fer viables els seus plantejaments. En segon lloc, el no-reconeixement –en públic– d’aquesta impotència. I, en tercer lloc, l’atribució de la mateixa impotència a les accions dels altres.

Retòrica postprocés

El Sísif independentista continua empenyent la retòrica postprocés sense aconseguir fer-ne el dol i, en molts casos, venerant un cadàver convenientment embalsamat. Reconèixer que confrontar-se amb un Estat és un afer de poder i de correlació de forces, i no de disseny de samarretes, no hauria de ser incompatible amb la valoració i admiració dels injustos i injustificables sacrificis personals que això ha suposat. Perquè s’ha d’haver assumit que es tracta d’enfrontar-se a un Estat –clavegueres incloses– i no simplement a un Govern, en una conjuntura internacional en la qual els estats no estan per experiments i compensen la pèrdua de sobirania que els ve de l’exterior endurint el que els queda de sobirania interior, i on l’única cosa segura és que en el XXI no es pot parlar de sobirania com en el XIX.

En lloc de donar el Nobel de l’estupidesa a l’inventor del ‘hashtag’ #tenimpressa es continua parlant del suport de «la gent» obviant el problema de qui, quants i on és «la gent». Com més es cultiva la retòrica indepe més manifesta dia a dia la seva impotència amb relació al que proclama. 

Federalisme

Després tenim totes les variants del nostre federalisme de fireta. A dreta i esquerra exhibeixen les apel·lacions a totes les virtuts de l’entesa, sense aclarir mai qui i sobre què està disposat a entendre’s amb ells. I sobretot, sense aclarir mai quants segles estan disposats a persistir en la demanda d’entesa sense que ningú els faci cas. Aquest federalisme de fireta i aquestes mans esteses al diàleg s’omplen la boca dient el que hauria de passar i el que els agradaria que passés, per exhibir millor tant la seva impotència perquè passi res com l’absència d’interlocutors disposats que hi hagi cap canvi significatiu. Les patronals, cercles, sindicats i institucions diverses podrien repartir cada any fotocopiada la mateixa i habitual jeremiada sobre els dèficits de tot tipus que se’ns imposen, en lloc de convocar la premsa per tornar a realitzar inútilment les habituals lamentacions. Perquè la seva apologia del diàleg i l’entesa no mostra altra cosa que una impotència que no arriba ni tan sols a esdevenir en influència.

Espanyolitzadors

Notícies relacionades

Finalment, els hereus de la doctrina Wert sobre espanyolitzar els nens catalans, però amplificada a tots els catalans. La seva impotència consisteix a no tenir recursos ni suports per esdevenir majoritaris, ni cap perspectiva de ser-ho. I l’emmascaren amb una activa i sorollosa activitat, pròpia de tota minoria de bloqueig: la consciència de la pròpia impotència es transforma en activa pertorbació de la convivència. Sobretot perquè han posat de manifest com està de normalitzada a Espanya una anomalia democràtica: per poder fer política amb la doctrina Wert no és necessari guanyar unes eleccions, sinó que és molt millor guanyar unes oposicions (a jutge o altres cossos d’elit de funcionaris de l’Estat).

Esperem que en la temporada vinent de la sèrie es produeixi algun gir de guió perquè, altrament, la pèrdua d’audiència pot ser irreversible. Al capdavall, un empat a impotències no n’augura més que l’etern retorn del de sempre.