Feijóo davant un any clau

Impulsat pel vent a favor de tots els sondejos i acompanyat pels barons territorials i la direcció del seu partit, Alberto Núñez Feijóo va triar Galícia per donar el tret de sortida al nou curs polític. No és només que amb l’elecció d’un bonic paratge gallec el líder del PP hagi volgut seguir amb allò que ja s’ha convertit en una tradició per als populars, és que és en aquesta comunitat autònoma, un feu popular en el qual ell va governar durant 13 anys, sempre amb majoria absoluta, on sembla sentir-se més còmode. Més, sens dubte, que a Madrid, on els poders polítics, econòmics i mediàtics de la dreta centralista miren de marcar-li el pas i on la política aplicada per la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, xoca en nombroses ocasions amb l’estratègia de moderació i mà estesa que Feijóo proclama.

Combinar aquesta temperància amb una dura oposició al Govern és precisament el principal repte que té per davant el líder del PP en un any, l’últim de la legislatura, marcat per les convocatòries electorals, la primera el maig, amb els comicis municipals i autonòmics, i la segona al final del 2023, amb les eleccions generals. Es tracta de cites a les urnes en les quals els dos principals partits es juguen primer el seu poder territorial i després el Govern d’Espanya. Convé recordar, a més, que aquests duels electorals es desenvoluparan en un context econòmic i energètic ombrívol, que requerirà l’aplicació de mesures restrictives dràstiques que afectaran directament el benestar de la ciutadania. 

Un panorama difícil de gestionar per a Pedro Sánchez a qui, com a cap de l’Executiu, els electors atribuiran lògicament la responsabilitat de tot allò que vagi malament, però que no serà tampoc fàcil d’administrar per al líder de l’oposició. En una època de tribulació com la que s’acosta, Feijóo podria malbaratar l’avantatge que li atorguen totes les enquestes si no aconsegueix interpretar correctament els desitjos dels votants o si la necessitat de debilitar Vox l’empeny a la hipèrbole o al bloqueig. Pot ser que els seguidors del PP detestin Sánchez, però segurament molts d’ells no són reticents als pactes i els agradaria que s’apliquessin polítiques que temperin la crisi i que es facin de comú acord.  

En l’acte de Galícia, Feijóo ha allargat la mà a Sánchez i l’ha desafiat a un debat «serè i assossegat» sobre la situació d’Espanya en el Senat, la cambra en la qual ell té un escó de representació autonòmica. Depèn del president del Govern que aquest tingui lloc, però estaria bé que així fos. No perquè els ciutadans tornin a assistir a un irritant intercanvi de desqualificacions, sinó per veure quins són els punts en comú que tenen, que bé n’hi haurà algun perquè les mesures de restricció energètica de Sánchez són similars a les dels governs conservadors europeus, i per aplanar el camí dels anhelats pactes d’Estat. El pervers joc d’atribuir-se mútuament la responsabilitat del dissens no beneficia ningú. El Govern està obligat a obrir-se a negociar amb el PP, però Feijóo corre el risc que el seu oferiment de mà estesa quedi reduït a mera retòrica si manté la negativa a pactar qualsevol proposta que vingui de l’Executiu. Només la concreció d’acords –la renovació del CGPJ i les mesures energètiques són els més urgents– farà que es confirmi el seu proclamat tarannà centrista i moderat.