El llindar del dolor

Aquest és el dilema al qual han d’enfrontar-se els banquers centrals abans de decidir quant i a quina velocitat pujaran els tipus d’interès en els pròxims mesos. El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ja ha advertit que la guerra contra la inflació provocarà «dolor» en famílies i empreses. Segons diu, la Fed «no pretén provocar una recessió», però ha admès que pot acabar arribant. De moment, l’economia dels EUA ja ha incorregut en recessió tècnica (dos trimestres consecutius amb pèrdua de PIB), si bé, amb una taxa d’atur de només un 3,5% (12,5% a Espanya), el nerviosisme sembla sota control, almenys de moment i, malgrat tot, Powell sembla que continua confiant a poder pilotar un aterratge suau de la inflació i de l’economia.

En la zona euro, les actes de la reunió de juliol del BCE mostren que els consellers estaven més preocupats per la persistència i extensió de la inflació que per una possible recessió. L’organisme no descarta una recessió tècnica, especialment si el subministrament d’energia de Rússia s’interromp encara més.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El missatge del banc central del Regne Unit és més clar: augura una llarga recessió que alguns analistes eleven a cinc trimestres.

Tots els bancs centrals tenen el risc de recessió en el seu radar. El seu repte és modular els tipus d’interès perquè, en el pitjor dels casos, aquesta recessió no travessi el llindar del que és «suportable». Saben que per a això és molt important convèncer els agents econòmics que seran capaços de tornar la inflació a la cleda del 2% i mantenir-la allà, estable. Si això és així, la pujada de preus es percebrà com a transitòria i es farà suportable. Només si l’estratègia és creïble es podran evitar els efectes de segona ronda en salaris i preus que enquisten la inflació en les economies. Si no s’aconsegueix aquesta expectativa, Europa i els EUA poden acabar esbrinant on se situa el seu llindar del dolor.