L’OCDE també eleva la seva previsió de creixement per a Espanya i la situa en el 2,6%

L’OCDE ha publicat aquest dimarts les seves projeccions macroeconòmiques per al conjunt de les economies del món i se’n desprèn que Espanya tornarà a liderar el 2025 el creixement entre les economies avançades malgrat el context d’incertesa geopolítica i comercial, tal com ha valorat el Ministeri d’Economia. Per al 2026, l’organisme que dirigeix Mathias Cormann ha elevat en una dècima la seva previsió de creixement de l’economia espanyola, fins al 2%.

Per a l’economia mundial, l’OCDE preveu ara un creixement del 3,2%, tres dècimes per sobre de la seva última estimació del juny. Per a la zona euro, s’ha elevat la previsió en dues dècimes, fins a l’1,2% (menys de la meitat del 2,6% projectat per a Espanya).

L’organisme internacional manté en el 0,6% la seva previsió de creixement tant per a França com per a Itàlia. No obstant, retalla en una dècima, fins al 0,3%, la d’Alemanya per al 2025, abans d’estimar un repunt de l’1,1% per al 2026, quan està previst que ja creixi per sobre de França (0,9%) i d’Itàlia (0,6%).

L’OCDE també ha elevat en dues dècimes la previsió per als EUA el 2025 (fins a l’1,8%), mentre manté en l’1,5% la del 2026. Per al Regne Unit, s’ha elevat en una dècima la previsió del 2025 (fins a l’1,4%) i es manté en l’1% la del 2026.

Un primer semestre millor de l’esperat...

Les noves projeccions de l’OCDE encaixen en la recent onada de revisions a l’alça del creixement de l’economia mundial, en general (i espanyola, en particular) que va començar a obrir-se pas al juliol, quan els acords aranzelaris dels EUA amb la UE, El Japó i el Regne Unit van contribuir a desinflamar part de l’enorme incertesa pel temor d’una guerra comercial global. Ja al juliol, el Fons Monetari Internacional (FMI) va revisar a l’alça la seva previsió de creixement global per al conjunt del 2025, fins al 3% (dues dècimes per sobre de la seva estimació d’abril).

«El creixement mundial va ser més resilient del previst en el primer semestre del 2025, especialment en moltes economies emergents. La producció industrial i el comerç es van veure impulsats per la concentració de la inversió abans de la pujada d’aranzels. La sòlida inversió en Intel·ligència Artificial (IA) va impulsar els resultats als Estats Units, i el suport fiscal a la Xina va compensar el llast de les dificultats comercials i la debilitat del mercat immobiliari», assenyala l’OCDE al seu informe publicat aquest dimarts sota el títol ‘Trobar l’equilibri adequat en temps d’incertesa’.

... però ja es nota l’impacte dels aranzels

Amb tot, l’organisme amb seu a París anticipa que els efectes nocius del nou context aranzelari impulsat des dels EUA, per Donald Trump, comença a calar en l’economia mundial i s’estan fent cada vegada més visibles en les decisions de despesa, mercats laborals i els preus al consumidor

L’OCDE calcula que l’aranzel efectiu general dels EUA es va situar a l’agost en l’entorn del 19,5%, el més alt des de 1993.

«Estan apareixent senyals de suavització en els mercats laborals, amb taxes d’atur en augment i una disminució de les vacants d’ocupació com a percentatge dels aturats en algunes economies, incloent-hi els Estats Units», adverteix l’OCDE. «La desinflació s’ha estabilitzat en moltes economies, i l’augment dels preus dels aliments és darrere d’un ressorgiment de la inflació dels béns mentre la inflació dels serveis en general es manté persistent», afegeix l’informe.

L’organisme internacional alerta que persisteixen «riscos significatius» per a les perspectives econòmiques: «Nous augments en els aranzels bilaterals, un ressorgiment de les pressions inflacionàries, una preocupació més elevada pels riscos fiscals o una revalorització substancial del risc en els mercats financers podrien reduir el creixement econòmic en relació amb l’escenari base». També al·ludeix que les altes i volàtils valora cions dels criptoactius augmenten els riscos per a l’estabilitat financera, atesa la seva creixent interconnexió amb el sistema financer tradicional.

Recomanacions

Notícies relacionades

L’economia espanyola estrena curs amb tres dures assignatures: guerra comercial, paràlisi legislativa i la fi dels fons europeus

El Govern espanyol consolida l’embargament «total» d’armes a Israel i veta la importació de productes israelians fabricats en territoris palestins ocupats

En aquest context, l’OCDE recomana que els països trobin maneres de participar «cooperativament» dins del comerç mundial.

Assenyala, a més, que els bancs centrals s’han de mantenir alerta i reaccionar amb promptitud davant possibles canvis per a l’estabilitat dels preus, però aconsella continuar amb les rebaixes dels tipus d’interès «sempre que les expectatives d’inflació es mantinguin ben ancorades». En aquest sentit, «mantenir la independència dels bancs centrals preservarà la credibilitat de la política i reduirà la volatilitat i la persistència de la inflació», remarca l’OCDE, en un moment en què el Govern de Donal Trump manté el seu assetjament sobre el president de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed),Jerome Powell, i sobre Lisa Cook, governadora de la Fed.