Les pujades de l’SMI sumen creixement al PIB i creen ocupació

Les pujades recents de l’SMI han servit per fer créixer més l’economia i l’ocupació i per augmentar els ingressos per cotitzacions socials. Així es desprèn dels documents tècnics de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) que han servit de base a la seva última opinió de sostenibilitat presentada a llarg termini el març passat, quan també va publicar el seu primer informe sobre la regla de despesa de les pensions.

L’Airef va difondre ahir alguns dels seus documents tècnics. D’una banda, se’n desprèn, per exemple, que la pujada de l’SMI del 2023 ha reduït la creació d’ocupació en entre 55.000 i 85.000 afiliats aquell any, una incidència superior a la de la pujada del 2019 per l’augment de perceptors del salari mínim, que ja és el salari més freqüent a Espanya.

Ara bé, si es tenen en compte els efectes macroeconòmics derivats d’una pujada de l’SMI (en forma de renda més alta de més salari, renda més alta de les llars i més consum), l’Airef arriba a la conclusió que l’increment del salari mínim no només no ha destruït ocupació, sinó que n’ha creat, "al predominar els efectes de demanda (renda més alta, més consum). Segons els models de càlcul utilitzats per l’Airef, la pujada de l’SMI ha tingut un efecte nul sobre l’ocupació o lleugerament expansiu, amb un creixement afegit de fins a dues dècimes, el 0,2% més, per al període comprès entre el 2022 i el 2050.

Més recaptació

A més, la pujada de l’SMI s’ha traduït en un creixement més pronunciat del PIB de fins al 0,2% per al període 2022-2050 i en una recaptació més gran per cotitzacions socials, d’entre l’1,4% i el 0,2% addicional, segons els diferents models economètrics que l’Airef situa sobre la seva taula.

Fonts de l’Airef emfatitzen que cal considerar amb molta cautela les conclusions numèriques que es deriven dels seus informes tècnics, per les limitacions de l’anàlisi (entre d’altres, de caràcter temporal). No obstant, certifiquen que la tendència que mostren sí que es pot considerar com a encertada.

Notícies relacionades

Girona i Lleida, motors de l’economia catalana el 2024

Endesa retarda el seu pla i deixa en l’aire inversions per 4.000 milions

En els seus documents tècnics, l’Airef també analitza l’impacte macroeconòmic de les reformes laborals empreses a Espanya des del 2020. L’organisme que presideix Cristina Herrero arriba a la conclusió que aquestes han servit per elevar el nivell del PIB en una mitjana de fins a 0,15 punts amb efectes a mitjà termini (per al període 2022-2050), alhora que han permès elevar els ingressos per cotitzacions en un 0,3% addicional al d’un hipotètic escenari sense reformes.

Si s’hi sumen els impactes provinents de l’SMI i de les reformes laborals, es podria arribar a la conclusió que els dos tipus de mesures han servit per elevar el nivell del PIB a mitjà termini en fins a 0,35 punts, per augmentar el nivell d’ocupació en fins a 0,3 punts percentuals i per afegir un 0,5% d’increment a la recaptació per cotitzacions socials.