Megi, la nova Albània

Megi s’apassiona perquè el món conegui què és la nova República d’Albània o Shqipëria, al mar Adriàtic i el Jònic, compartint frontera amb Montenegro, Kosovo, Macedònia del Nord i Grècia. 

Després de cinc segles d’islamització, després del col·lapse de l’Imperi otomà, Albània proclamaria la seva independència el 1912. Les tropes italianes la van envair el 1939 i va passar a ser un protectorat nazi. El 1944, el dictador comunista Enver Hoxha va sumir el país en la foscor durant més de 40 anys, fins que, el 1991, es va convertir en una democràcia parlamentària. Aspira a formar part de la UE des del 2009. 

Mentre recorrem el país, Megi assenyala els búnquers d’artilleria dalt de les muntanyes o al centre de les ciutats, per por d’una invasió, que mai arribaria. Més de 170.000 en va manar construir el dictador. A Tirana, l’entrada al Bunk’Art 2, ens porta a un refugi antibombes convertit en Museu d’Art. Tres de cada quatre persones en una família eren espies, ens dirà la nostra guia. Ho comprovarem: hi havia micròfons a les escombres. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La bellíssima i la més antiga Berat, que, juntament amb Gjirokastër otomana i el conjunt monumental de Butrint, han sigut declarades per la Unesco com a Patrimoni Cultural; les restes de l’antiga colònia grega i romana del segle VI aC a Apol·lònia, la vall de Theth, amb el seu bellíssim brollador de l’Ull Blau, a Kaprea, i les platges del Jònic i de l’Adriàtic. Quan diumenge Megi ens acompanya a la catedral de Shkodra, el sacerdot ortodox, amb veu inflamada, recorda els màrtirs del comunisme. Poc després, la crida a l’oració, des de la mesquita Ebu Beker, ondula l’aire d’estiu. 

En la guia turística Megi hi habita una activista feminista, que va tenir el coratge de contravenir els desitjos del seu pare, partidari dels matrimonis concertats. Simbolitza i contagia la conquesta per la llibertat. És la nova Albània.