Estrès tèrmic

Explica una llegenda que un gran èxit polític va ser canviar l’expressió ‘escalfament global’ per la de ‘canvi climàtic’, permetent amb això postergar decisions doloroses però necessàries per a la seva mitigació. L’argument és que ‘escalfament global’ sona més amenaçador que ‘canvi climàtic’. Però la llegenda, com tantes d’altres, és falsa, derivada d’un simple suggeriment d’un consultor i estrateg polític del partit republicà, Frank Luntz. Un recompte del nombre de vegades que apareixen aquestes expressions en comunicacions científiques mostra que ‘canvi climàtic’ sempre s’ha utilitzat amb més freqüència que ‘escalfament global’ perquè, de fet, l’augment de temperatures és només una de les moltes conseqüències del canvi climàtic.

En tot cas, el que s’anava anunciant ja és aquí, en tota la seva evidència. I haurem de posar a l’agenda mecanismes d’adaptació a aquest fenomen. Una de les moltes derivades és l’estrès que produeixen les altes temperatures en la nostra productivitat laboral, i que en el llenguatge de la prevenció de riscos laborals té un nom: estrès tèrmic. Aquest concepte està contemplat i regulat en les normatives de prevenció de riscos laborals, sobretot en aquells treballs que es desenvolupen a l’aire lliure, perquè està demostradíssim que els accidents laborals augmenten. Un exemple clàssic és el de la construcció d’una autopista a Oman, país situat a l’Orient Mitjà, en la qual es van registrar 623 accidents. Els pitjors es van produir entre les 11.00 i les 17.00, en els moments de més calor, així que les recomanacions són de sentit comú: vestimentes de colors clars i de materials que transpirin, una bona hidratació, descansos, i una vida saludable més enllà de la feina.

Fins i tot amb aquestes mesures, l’Organització Internacional del Treball ha avançat que, per a la pròxima dècada, ja s’hauran perdut el 2,2% de les hores de feina arreu del món com a conseqüència de l’augment de la temperatura, i que la pèrdua de productivitat més pronunciada serà a l’Àsia i a l’Àfrica, i en sectors com l’agricultura i la construcció. Les pèrdues econòmiques seran enormes.

Però les persones que treballen en llocs tancats també pateixen pèrdues de productivitat associades a les altes temperatures. I, atesa l’entrada en vigor del reial decret que regula la temperatura en determinats espais, és pertinent aturar-nos en aquesta qüestió. En particular, podem preguntar-nos si és el mateix treballar a 22, 26 o 30 graus centígrads. Un estudi realitzat pels enginyers Witterseh, Wyon i Glausen va observar com reaccionaven les persones treballant en un ambient sorollós, en oficines obertes, i amb diferents temperatures. Els resultats mostren que l’increment de temperatura es relaciona amb irritacions de coll, nas i ulls, amb mals de cap, i amb dificultat per pensar amb claredat i concentrar-se. Un resultat curiós d’aquest experiment és que un soroll ambiental moderat pot compensar certes de les molèsties generades per la calor.

Notícies relacionades

Regular la temperatura i apagar els aparadors, les primeres mesures que entren en vigor aquest dimecres

Testosterona antiprocés

Espanya és a la cua de la Unió Europea en termes de productivitat. Aquesta variable, la de la productivitat, es mesura a partir de diversos indicadors, com la tecnologia, l’organització empresarial, però també els recursos humans en aspectes com l’absentisme i les baixes laborals. En aquest sentit, no sembla que els augments de temperatura hagin d’ajudar a millorar la productivitat. Condicions i dificultats pròpies de la feina a part, sigui exterior o interior, i de les mesures que es puguin prendre, les nits de calor intensa no afavoreixen el descans, i això ens repercuteix a tots. 

Tot això ja aplica si s’aconsegueix limitar l’augment de la temperatura mitjana a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials. Però, com avancen les evidències, sembla que estem encaminats a un augment de temperatura encara superior, en el qual els nostres descendents recordaran amb enyorança l’estiu fresquet del 2022.