Trump i les universitats

En sis mesos escassos de mandat s’ha queixat que les universitats no són prou contundents amb l’antisemitisme, ha escapçat les polítiques DEI (diversitat, equitat i inclusió), ha retallat fons de recerca, i continua amenaçant si no fan el que diu. El mes d’abril, el president fila prim i proposa la reforma del sistema d’acreditació de les universitats, per entrar també en què s’imparteix i qui ho fa.

Les formes i paranoies del president no ajuden a valorar amb el cap fred si alguna de les propostes de canvi és coherent i pot tenir sentit. Analitzem-ho.

Una és que considera que a les universitats hi ha un excés de pensament progressista i poc de conservador. Ho descriu com una manca de diversitat intel·lectual i, encara que no es digui explícitament, es refereix a l’ensenyament de les ciències socials, com ara polítiques i economia. Això és cert. La proporció de professors progressistes és molt superior als conservadors. Però també és cert que la selecció del professorat no es fa per ideologia, sinó per mèrits de recerca. I que moltes professions atrauen uns perfils determinats i no uns altres, i això no és motiu d’intervenció.

La segona proposta qüestiona els sistemes d’admissió. Als Estats Units, cada universitat té la competència de seleccionar els seus futurs estudiants. I no es fa només a partir de l’expedient acadèmic, sinó que s’hi afegeix un currículum complet, una carta de presentació, o un breu treball. A més, les institucions han pogut afegir polítiques DEI, és a dir altres variables personals com l’ètnia i l’orientació sexual. Es tracta d’un sistema que involucra criteris subjectius. L’elevada demanda en les universitats de més prestigi genera situacions curioses, com la d’un noi caucàsic i heterosexual que es va plantejar mentir sobre la seva orientació sexual per incrementar les opcions d’entrar-hi. Per sort, hi va accedir amb veritat. Però en una societat tan propensa al litigi com l’estatunidenca, aquesta subjectivitat ha estat portada als tribunals en diverses ocasions.

En aquest sentit, el llibre de Malcolm Gladwell La venganza del punto clave, explica l’origen del canvi d’una admissió basada en el mèrit acadèmic a una que incorpora elements subjectius: va ser a la mateixa Universitat de Harvard, per tal de limitar el nombre de jueus que hi podien accedir. Era l’any 1925, quan aquest col·lectiu ja representava el 28% dels estudiants, el sistema s’ha mantingut invariable des d’aleshores. A això cal afegir-hi diverses vies d’entrada directa, no meritocràtica, tema sobre el qual escriuré en una altra ocasió.

Notícies relacionades

Molta cura amb les paraules

Barcelona no ha de ser Atlanta

El tercer aspecte que Trump qüestiona és la qualitat de les titulacions que s’imparteixen, tant de grau com de màster. Segons dades de la mateixa administració, només el 64% dels estudiants aconsegueixen acabar el grau en sis anys. I els que ho fan, accedeixen a feines amb una remuneració que no els permet pagar el deute adquirit per a poder-la cursar. Tot i que existeixen àmplies variacions, el preu mitjà de les matrícules a les universitats americanes s’ha triplicat els darrers 60 anys. Això suposa un gran esforç econòmic per a les famílies, o pels mateixos estudiants, que no acaba sent recompensat.

Trump prepara un equip d’acreditadors perquè validin o toquin el crostó a les universitats, amb amenaces de no renovar línies de finançament. I totes han anat claudicant, excepte Harvard, que s’està mantenint ferma fins i tot davant la directriu de no atorgar visats als seus estudiants estrangers. De moment, la justícia està de la banda de la prestigiosa universitat, però un president tan imprevisible genera una incertesa que Europa ha d’aprofitar. La Unió Europea ja té a punt el programa per captar investigadors. És possible que l’abast sigui limitat pel fet que suposa moure una família a un altre continent i de Trump, amb sort, només queden tres anys i sis mesos. En canvi, estudiants que tradicionalment triaven els Estats Units poden descobrir Europa i, si ho fem bé, un cert impacte es podria mantenir en el temps.