Les universitats desbordades per la IA

Al professorat i representants institucionals que escoltàvem aquests discursos, aquesta IA ens ha deixat noquejats. Des de la seva aparició, el novembre de 2022, s’ha estès com la pólvora i s’ha convertit en la tecnologia més ràpida a ser adoptada en tota la història. No hi ha hagut temps de valorar-ne la conveniència, de pensar pausadament en la seva integració. De fet, el professorat proper a l’edat de jubilació avança el final de la seva carrera professional per no haver d’afrontar aquest tsunami. El ChatGPT té ara un coeficient intel·lectual de 145 punts, per sota de només un 1% de la població, i que segueix augmentant sense aturador. Sembla difícil que, d’aquí a uns anys, pugui existir —almenys pel que fa a la pura transmissió de coneixements— un professor humà millor que un tutor generat amb IA, que podrà adaptar-se al ritme individual de cada estudiant.

A les universitats ens toca adaptar-nos. De manera imperfecta, segurament, però amb rapidesa. En primer lloc, convé escoltar el mercat laboral, que s’ha afanyat a demanar professionals que tinguin les competències necessàries per treure el màxim suc d’aquestes eines, tot i que alhora també sol·liciten pensament crític, creativitat i autonomia, unes competències que no van de bracet amb aquestes tecnologies, com demostren els resultats d’una recerca publicada pel MIT. L’experiment consistia a encarregar la redacció de treballs acadèmics a estudiants organitzats en tres grups: el primer grup només podia fer servir el seu cervell; el segon, les cerques d’informació clàssiques, i el tercer, només el ChatGPT. Mentre els estudiants elaboraven el treball, es mesurava l’activitat neuronal a través d’uns elèctrodes. Els resultats no sorprenen: activitat neuronal intensa en els estudiants que només feien servir el cervell, acceptable en els que utilitzaven buscadors, i molt baixa en els que feien servir el ChatGPT. Respecte a la qualitat dels treballs, els textos dels primers eren més creatius; en canvi, els fets amb IA tenien unes estructures gramaticals i un llenguatge molt estàndard. La part final de l’experiment consistia a intercanviar les eines permeses a cada grup: els que havien fet servir el cervell i a qui es va donar accés al ChatGPT van completar treballs excel·lents. En canvi, els que només havien fet servir la IA no eren capaços de recordar i relacionar el que havien après per plasmar-ho en un paper. Per tant, la clau per obtenir els millors resultats: pensar abans de demanar.

Notícies relacionades

2025: dues cares d’Espanya

Aferns interns i partits

Això es podria traslladar a les universitats: mantenir les activitats habituals i complementar, després, amb l’ús d’aquests models. La dificultat d’aquesta aproximació és convèncer els estudiants que convé activar al màxim el cervell, resistir-se a buscar una solució ràpida i fàcil a l’ordinador. La temptació és massa gran. L’existència d’aquestes eines amb capacitat d’escriure un text coherent en segons ens fa sentir als humans extremadament limitats, lents i, fins i tot, penosos.

Cal convèncer els estudiants de la necessitat de no perdre la capacitat d’aprenentatge. De fet, la delegació de processos cognitius a les màquines pot estar condicionant el desenvolupament del cervell. En aquest sentit, l’efecte Flynn, segons el qual el quocient intel·lectual augmenta tres punts per dècada, sobretot pel pensament abstracte, comença, segons algunes investigacions, a apuntar un estancament. No perquè siguem menys intel·ligents, sinó perquè fem servir menys el cervell. I els òrgans que no s’utilitzen s’atrofien.