¿Funcionen els protocols amb les punxades?

Notícies relacionades

Por de l’‘efecte imitació’ en les punxades, que es multipliquen a Espanya

Mossos de paisà controlen possibles punxades en discoteques catalanes

Els protocols hi són per complir-se, perquè no quedin escrits en un paper. Amb bones intencions teòriques no s’ajuda les afectades en aquesta onada de punxades. Es necessita que es compleixi això que hi ha per escrit. És cert que potser aquest cas és una excepció, però no hi pot haver excepcions quan parlem de violència que, a més, és constitutiva de delicte. No és acostar-se a un punt lila per demanar informació, és per denunciar una agressió. Les rialles i les preguntes a les víctimes sobren quan necessiten certeses i empatia. No es pot anar a cossos i forces de Seguretat de l’Estat, que han d’estar informats d’aquesta onada de punxades, i sentir-se qüestionada amb altres hipòtesis. Les dones hi van amb el senyal al cos. ¿Què més necessiteu? No s’inventen res. 

Se suposa que aquestes són les mateixes unitats a les quals també pot acudir qualsevol víctima de violació. Els punts lila no poden funcionar amb voluntariat i sense crear xarxa amb recursos d’atenció. La Policia o Guàrdia Civil no pot funcionar sense formació de gènere. Escoltem un relat continu entre el terror sexual i la banalització d’aquesta violència, i l’anàlisi realista comença perquè el mateix sistema respongui amb diligència davant aquestes situacions, perquè no es banalitzi ni s’afegeixi inseguretat davant la por, sense excepcions.