Emergència forestal

No només estem davant d’una emergència climàtica, que es caracteritza al nostre país per les onades de calor recurrents i per una sequera que ja és altament preocupant, sinó que també vivim assentats sobre un polvorí que es concreta en l’estat actual dels boscos. Al per si mateix apressant estrès hídric dels arbres (només n’hi ha prou amb observar la caiguda prematura de les fulles per evitar l’evapotranspiració) s’hi sumen una sèrie de factors que es poden resumir en l’augment desmesurat de la densitat forestal i del poc o gairebé nul aprofitament de la fusta. A Catalunya, per exemple, només se n’utilitza el 26% i, a més, és de baixa qualitat, amb la qual cosa es dedueix que és difícil de comercialitzar i d’extreure’n resultats econòmicament rendibles.  

Estem davant d’un cercle viciós. Hi ha massa arbres i l’extracció de fusta no compensa i, per tant, els boscos es mantenen en un estat de precarietat que produeix més saturació i brutícia. Hem de tenir en compte un altre factor, que és el de l’abandonament del camp, també per falta de rendibilitat, i, amb això, la desaparició d’un estil de vida rural que tenia cura no només de les pastures sinó del manteniment dels boscos adjacents. La combinació dels factors ens dirigeix cap a una tempesta perfecta. Com més es desertitza el camp, més creixen els boscos de manera incontrolada i generen amb més probabilitat un potencial altament perillós, en cas d’incendi. Quan l’activitat agrícola baixa, el bosc tendeix a expandir-se. És una simple constatació: un bosc net i de baixa densitat no permet la propagació de les flames amb la virulència i rapidesa que es dona en boscos atapeïts d’arbres i després de decennis de desídia en la conservació. 

Notícies relacionades

El 70% dels boscos catalans porten més de 40 anys abandonats

Adeu de Pujol al seu procés penal

En els anys 60 del segle XX, Catalunya tenia un 40% de superfície forestal. En l’actualitat, frega el 70% i, de tota aquesta massa (1,3 milions d’hectàrees), també el 70% porta més de 40 anys d’abandonament. Com adverteix la directora general d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat, «vivim un moment crític d’emergència forestal» que requereix actuacions urgents i immediates per evitar en el futur un desastre sense pal·liatius. La correcta gestió forestal no és només un mecanisme imprescindible per a la prevenció dels incendis, sinó que ha de ser també un instrument per a la lluita contra el canvi climàtic i ha de servir d’esperó per a la recuperació del sector, que necessita ajudes institucionals. «Els boscos», ha declarat el responsable de Boscat, una de les federacions de propietaris forestals més grans, «han de ser una prioritat de país». El Govern inverteix prop de 6 milions anuals en neteja forestal, va prometre una injecció de 72 milions arran dels incendis de l’any passat i ara ha duplicat el pressupost, però la realitat és que només es pot gestionar un 2% dels boscos, mentre que la mitjana europea és del 5% anual. Es tracta d’intervenir a les pistes forestals, d’un augment de dotacions i infraestructures per a la defensa del bosc i per a noves zones de pastura, i d’una celeritat més gran en la concessió de permisos per desforestar, és a dir, ordenar la massa forestal.  

Les concrecions d’una política forestal racional, respectuosa amb el territori (que no vol dir conservacionista radical, sinó amb visió política, social i econòmica de futur) no seran visibles sinó a llarg termini. Ara bé, és urgent que ens la prenguem seriosament des d’avui mateix. Com una emergència.