Un final de curs triomfalista

Ben acompanyat per les xifres d’ocupació (383.300 ocupats més) i de creixement econòmic de l’1,1% en el segon trimestre, Pedro Sánchez va comparèixer per fer balanç de l’acció de govern abans de l’aturada estiuenca. Ni tan sols la terrible dada de la inflació acabada de conèixer –el 10,8% al juliol, la més alta des del 1984– va donar peu a la menor autocrítica en el discurs del president. És cert que, tant l’enquesta de població activa (EPA) com l’avenç del PIB són encoratjadors, i que, contràriament al que advertien els pessimistes, ni la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) ni la reforma laboral han empitjorat l’ocupació, sinó al contrari: s’ha aconseguit reduir un dels grans mals del mercat laboral espanyol, el de la temporalitat. Tanmateix, amb uns preus desbocats, no hi ha motiu per al triomfalisme del qual va fer gala Sánchez ahir.

Per defensar les polítiques empreses pel seu Govern, el president es va referir a la crisi de la pandèmia, on gràcies a l’escut social es van evitar els desequilibris que van sorgir després de la gran crisi anterior, del 2008. Hi ha una altra manera (socialdemòcrata), va insistir Sánchez, d’aixecar l’economia. Com era de preveure, el president va posar l’accent en els èxits, si bé atribuir el problema actual de la inflació només a factors externs (la guerra d’Ucraïna) és obviar que, abans que esclatés el conflicte bèl·lic, Espanya ja registrava una pujada de l’IPC superior als països del seu entorn europeu.

Sánchez va reafirmar el seu gir a l’esquerra, traient pit davant les queixes de la banca i a les energètiques pel nou impost («anem en la bona direcció»), i amb al·lusions a la «classe mitjana treballadora» i a la «minoria privilegiada» del país. També va reafirmar un dels principals compromisos de la legislatura, la transició energètica. El tema de l’energia, que ja era un assumpte urgent per l’emergència climàtica, amb les conseqüències de la guerra d’Ucraïna s’ha convertit en ineludible per als governs, sobretot de la Unió Europea. De manera que els anuncis realitzats ahir per Sánchez en matèria d’energia van en la direcció adequada, en el sentit que la inacció no és admissible. Al setembre, Espanya proposarà a la UE reformar el funcionament del mercat elèctric per desacoblar el preu del gas del mercat majorista i establir un límit màxim al preu de les emissions de CO₂. Propostes amb un recorregut incert, perquè necessitaran el consens dels estats membre. Més immediat serà el pla d’estalvi energètic que aprovarà dilluns vinent en l’últim Consell de Ministres abans de les vacances. El president no va concretar les mesures que es coneixeran d’aquí tres dies –en un estudiat control dels temps en política comunicativa– però sí que va donar algunes pistes (aparèixer sense corbata, al·ludir a les baixes temperatures dels centres comercials). A l’espera de conèixer el detall, no s’ha d’oblidar que Espanya està obligada a reduir solidàriament el seu consum de gas en un 7% en virtut de l’acord de la UE davant l’amenaça de Rússia.

La confiança exhibida per Sánchez contrasta amb les previsions que, després d’un agost aixecat pel turisme, vindrà una tardor difícil. Potser més pensant en les pròximes eleccions generals que en el to institucional que requeria l’ocasió, les constants puntes de pica del president del Govern a l’oposició del PP no encaixaven amb la necessitat de calma política per fer front a les incerteses que esperen a la tornada de l’estiu.