Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els gestos i els acudits dels polítics
M’agradaria saber si les frases ocurrents, els acudits que volen ser graciosos i els gestos que volen ser atrevits, protagonitzats pels polítics quan parlen a la militància o en seu parlamentària, són fruit de la improvisació i l’eufòria del moment o responen a un guió que algú ha pensat perquè el polític en qüestió pugui impactar l’auditori en un moment de glòria mediàtica. Hi ha, per descomptat, els que han nascut per a l’espectacle, com Gabriel Rufián. Me l’imagino al seu escó, abans de pujar a la tribuna d’oradors, mentre juga amb les tres bales vermelles que després col·locarà cerimoniosament al faristol per denunciar el cas de la frontera de Melilla. Me l’imagino acariciant les bales a la butxaca de l’americana com ho feia Humprey Bogart amb aquestes tres boles de ferro en ‘El motí del Caine’. És igual el que va dir abans o després: segur que vivia obsessionat pel moment culminant.
N’hi ha de més discrets, tot sigui dit, com Jordi Turull. Quan va comparar el diàleg amb Pedro Sánchez amb un grup de WhatAapp («queden que quedaran per tornar a quedar») va fer el gag de la jornada. ¿El va improvisar? ¿L’hi havia insinuat un assessor? La qüestió és que no pari la música.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
