Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Avortament públic
¿Pot el dret a l’objecció de consciència desterrar el dret a l’avortament de la sanitat pública? Poder, pot, perquè està passant. El Defensor del Poble ha advertit que «a la xarxa sanitària pública madrilenya no es fan interrupcions voluntàries de l’embaràs, ni tan sols per causes mèdiques, i totes es deriven a centres acreditatius». La llei estableix: «Si, excepcionalment, el servei públic de salut no pogués facilitar en temps la prestació, les autoritats sanitàries reconeixeran a la dona embarassada el dret a acudir a qualsevol centre acreditat». Excepcionalment, diu. Una excepció que s’estén al 100% a la Comunitat de Madrid, Extremadura i Múrcia. El 99,9% a Castella-la Manxa i el 82,5% a Castella i Lleó. En algunes comunitats autònomes objecten hospitals sencers.
Entretots
La llei reconeix l’accés a l’avortament i a atendre’l de la «manera més favorable» a «la integritat física i moral» de la dona. ¿Fins a quin punt soscava la seva integritat moral que la sanitat pública –la que sufraguem entre tots– no respongui a la seva petició? Negar-li les seves instal·lacions és considerar-ho una cosa vergonyant, moralment reprovable i que requereix ser tractada al marge del públic. La ideologia del metge imposant-se al dret de la dona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
