Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Laura Borràs voldria ser víctima de Villarejo
La sola menció del seu cognom en un dels molts àudios de l’excomissari convertirien la presidenta del Parlament, a ulls dels seus feligresos (cada vegada menys), en una víctima del sistema
Ja és mala sort que Villarejo no tingui res a veure amb el cas Borràs, com de contenta que es posaria aquesta dona. Si amb només veure’s embolicada en un cas clàssic de corrupció, és capaç d’afirmar que se la persegueix per ‘llacista’, d’organitzar actes en el seu suport i de redactar manifestos en el seu favor, la sola menció del seu cognom en un dels molts àudios de l’excomissari la convertirien a ulls dels seus feligresos –cada vegada menys– en una víctima del sistema. Per a la seva desgràcia, Villarejo ni es va fixar en ella, per què havia de perdre el temps, a la seva edat, amb algú tan matussera que s’enfonsa soleta, sense ajuda de ningú.
Entretots
Bé és cert que el manifest en favor de Borràs no el firma ningú fora del seu cercle i del seu partit, i que a l’acte de «desgreuge» que va tenir lloc a l’Ateneu no va acudir ni un sol conseller. Laura Borràs comença a ser una empestada, i com menys el relacionin a un amb ella, molt millor; allà hi ha el mateix Rufián marcant distàncies entre l’independentisme i el «fraccionar contractes en favor d’un amic narcotraficant», no li va faltar més que ajustar la soga al coll de la –encara– presidenta del Parlament. Ignoro si la Borràs creu realment que a base de manifestos tindrà més opcions de deslliurar-se de la presó, no m’estranyaria, la pobra dona té tota la pinta de pensar que la justícia és un assumpte de sotasignats, com si recollís firmes entre les seves amigues per decidir quin modelet comprar-se. De moment l’estratègia no sembla funcionar gaire bé, sens dubte caldrà perfeccionar-la: just després dels esmentats actes d’exalçament de la Borràs a l’altura de Joana d’Arc, el fiscal va anunciar que demanarà per a ella entre 3 i 6 anys de presó. Tot i que potser hi ha encara una oportunitat.
-¿Escolti? ¿Senyor Villarejo? Tinc un àudio que vostè podria fer públic, és l’actual presidenta del Parlament català, disposada a fraccionar contr...
-Li repeteixo que em deixi en pau, senyora Borràs, l’he tornat a reconèixer. Faci el favor de no trucar-me més, el seu cas és tan matusser que m’avergonyiria que algú pensés que és cosa meva.
Ja que Villarejo no es presta a col·laborar, no queda sinó amarrar-se a la butaca de presidència del Parlament, de moment clamant per la seva innocència, com tots els acusats del món, i més tard, intentant canviar el reglament de la Cambra que l’obliga a dimitir. El ‘llacisme’ com a doctrina es caracteritza per desobeir qualsevol norma si el perjudica. La raó és que no és obligatori obeir lleis injustes. ¿I quan són injustes? Quan perjudiquen algun llacista. Si el reglament obliga a la dimissió de Laura Borràs per estar acusada de delictes de corrupció, la fallada no és de Borràs, sinó del reglament. A més, canviar un reglament requereix molt menys esforç que moure a la Borràs un sol mil·límetre, no diguem desallotjar-la d’una cadira. Si res d’això funciona –que no funcionarà– acabarà al jutjat:
-Senyora Borràs, la condemno a sis penes d’un any de presó, ja veu quina poqueta cosa. Això sí, les haurà de complir íntegrament i una rere l’altra.
Notícies relacionades-¡Però senyoria, això és el mateix que condemnar-me a sis anys en total!
-¿Ho veu? Ja va aprenent que fraccionar una cosa i concedir-ho tot a la mateixa persona equival a no fraccionar-ho. Perquè després dubtin del valor pedagògic de la presó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
