I Alemany no ha explicat les comissions

Però una cosa és dir una cosa i, després, fer el contrari. I, sobretot, explicar-ho al revés del que acabes d’insinuar. Posem-ne dos exemples i després, sí, després, anirem a l’esperpèntic fitxatge del brasiler Raphinha que, segons ha explicat el president-executiu, l’han portat per quatre o cinc raons contundents: l’ha demanat Xavi (com a Dembéle), és brasiler, balla la samba de Romario, Rivaldo, Ronaldinho i Neymar i és partidari del «jogo bonito».

Repeteixo, anem als dos exemples i, més tard, a la samba futbolística.

De Jong, al carrer

Primer exemple: es volen vendre De Jong. Perdó, necessiten vendre De Jong. Perdó, demanen ajuda a la premsa per vendre De Jong. No és que no els agradi, no és que no hagi rendit, és que és l’única manera (diuen) de guanyar coixí en el ‘fair play’.

D’acord, formidable, «admetem tigre com a animal de companyia». Si és així, ¿em poden explicar per què, a l’endemà que els mitjans de comunicació engeguen la campanya de «es venen De Jong», el president-executiu va i ho desmenteix a tot drap a la conferència de presentació de Raphinha? ¿Aquesta és la credibilitat que el departament de comunicació del Barça vol guanyar-se davant els caps dels mitjans? Doncs bravo, ara escriurem ¿s’ho mereixen, oi?, que és una aberració vendre De Jong.

Segon exemple: Un dia li van preguntar a Laporta si pagaria les altes comissions que va pagar, al seu dia, Bartomeu i el president (crec que encara no s’havia afegit el terme executiu, no, no, encara vivia Ferran Reverter) va dir: «El que segur que no farem serà pagar sense causa. No pagarem per un concepte fals. Procuraré no fer pagaments desproporcionats (...) I, si paguem comissions, no ho disfressarem, ho explicarem amb transparència màxima».

Sense transparència

Li van preguntar ahir a Laporta que expliqués les comissions del fitxatge de Raphinha i el president-executiu va passar la pilota a Alemany. ¿Saben què va fer l’executiu futbolístic?, el triler, no pronunciar-se, no explicar-les amb la transparència que van prometre. Ni molt, ni poc, res. I, la veritat, amb Deco enmig de l’operació, l’amic íntim de l’excunyat Echevarria i també amic de Laporta, hauria sigut formidable i una ocasió ideal per demostrar, en efecte, que els temps de Bartomeu van passar a millor vida. I no, no van explicar res. «Les normals», es va atrevir a dir Alemany. Perfecte, com és normal, no hi hauria d’haver problema a explicar-les.

El que val Raphinha

I acabo, renovat Dembélé a preu de saldo, conegut per Xavi l’extrem francès, idealitzat quant al futbol que pot aportar, ¿a què ve gastar-se ara 65 milions d’euros (58 +7) en un jugador que juga a la seva mateixa posició i que, fins ahir, només lluitava per salvar el seu equip, el Leeds, del descens? ¿No sona a exagerat o estrany repetir l’operació de Ferran Torres (55-+10, 65 més), quan li exigeixes a De Jong que se’n vagi?. O quan necessites diners per a Lewandonski. O per a Koundé. O hi ha diners per a tot i, llavors, és que no estem tan malament.

Notícies relacionades

Un país a les fosques i sense respostes

Els joves i l’habitatge

Si n’hi haurà dos de fixos a la davantera, Ansu Fati i Lewandonski, que acabarà caient, però, és clar, no a preu de saldo, ja que el Bayern no és tonto quan veu que el Barça té diners per a tothom menys per a ells, que no volen vendre un golejador amb contracte, per què tenir cinc, sis o set jugadors per al tercer dorsal de la davantera.

Si Alemany s’hagués atrevit, com va prometre el president-executiu quan li va llançar el dard a Bartomeu sobre les comissions que havia pagat, a explicar les comissions «normals» provocades pel fitxatge de Raphinha, potser hauríem resolt alguns d’aquests dubtes. O no, qui sap.