Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’euro, l’escultura i els paral·lelismes poètics
No fa falta ser un expert en macroeconomia per saber que la paritat de l’euro amb el dòlar ocasionarà més inflació a l’eurozona i un augment més acusat dels preus, l’erosió de la capacitat de despesa i la imparable arribada d’una crisi que ja és aquí, tot i que el líder de la UGT commini a disfrutar de l’estiu, en una arenga que encara no sabem si és un manifest de la Internacional Situacionista, l’escena d’una pel·lícula de Martínez Soria o un crit que ressona entre els proletaris com la pintada que deia: «Balleu fins que tot s’acabi».
A hores d’ara ja estem pràcticament en l’1:1, una proporció que mai s’havia produït des que l’euro és euro. I des que, el 2001, a la plaça Willy Brandt de Frankfurt, es va plantar la famosa (i molt lletja) escultura blava (amb 12 estrelles grogues) de 14 metres i 50 tones de pes que simbolitza la moneda europea. El destí és irònic i és justament ara, quan l’euro cau en picat, que l’escultura també ho fa, amb un paral·lelisme poètic innegable. La subhasten perquè no la poden mantenir. No sé quant val ni qui licitarà ni a quin jardí selecte la instal·larà. En qualsevol cas, tindrà títol: ‘Restes del naufragi’.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
