L’estat de Pedro Sánchez

A les tres últimes enquestes (‘El Mundo’, ‘el País’ i ‘El Confidencial’), el PP té un clar avantatge que sembla confirmar un canvi de cicle. Els populars oscil·len entre 118 i 139 escons davant un PSOE que té un màxim de 103 (‘El País’) i un mínim de 95. I Vox, encara que el seu ascens hagi frenat, gairebé dobla en escons Podem. Yolanda Díaz ha presentat ja la seva plataforma, però és només un projecte.

¿Per què es desplomen els partits del Govern? Iván Redondo, exdirector del Gabinet de Sánchez –recollint un judici de Belén Barreiro després d’una enquesta d’‘El País’ de fa setmanes– diu que la causa és que el Govern ho fa bé, però cau malament. Doncs hauria d’explicar millor el que fa. ¿És així?

Sí, s’han fet coses bé com aguantar l’economia i l’ocupació des de l’Estat per sobreviure a la pandèmia. Ho van fer també altres països europeus i el preu va ser un fort augment del deute públic. No era problema, ja que el BCE finançava el dèficit. Però ni Sánchez ni altres governs (Macron) van dir que els diners amb què ‘van nacionalitzar’ els salaris s’haurien de tornar. I quan els bancs centrals, per l’augment inesperat de la inflació, apugen els tipus i deixen de comprar deute públic, les expectatives empitjoren.  

Ucraïna ho ha canviat tot, peròel ciutadà s’enerva quan els preus del cistell d’anar a comprar es disparen. I hi ha altres coses en les quals el Govern actua amb temeritat. Pactar la llei de memòria democràtica amb Bildu és defensable, però és elemental que polaritzarà i caurà malament a part de la societat, no només la dreta. Felipe González: «No em sona bé». 

I, cert, el Govern no sap comunicar. És culpa seva, ja que des de la sortida de Carmen Calvo i José Luis Abalos ha perdut pes. I perdre empenta política a mitja legislatura no és fer-ho bé. El pitjor és que no es poden ‘vendre’ èxits quan els dos socis del Govern discrepen en públic cada dia en assumptes principals: el Sàhara, l’ajuda militar a Ucraïna, l’augment del pressupost de Defensa...

Quan els grans titulars són dos sorolls excessius, el xoc Govern-oposició i la bronca contínua entre els ministres del PSOE, acusats de contemporitzar amb la dreta mundial, i els de Podem, d’un esquerranisme aliè a la pràctica socialdemòcrata, seria de titans insuflar confiança. Tornem a Felipe González: «Qui governa sense fer-se càrrec de l’estat d’ànim de la gent està condemnat al fracàs... fins i tot quan té raó».

Caldrà veure el debat de l’estat de la nació, però la clau serà el que passi dijous quan, en principi, s’han d’aprovar tres assumptes rellevants: el segon decret econòmic, la modificació de la llei del Consell General del Poder Judicial per desbloquejar el Constitucional i la llei de memòria democràtica. Si aquestes tres lleis passen, el Govern haurà capejat el temporal i haurà d’afrontar els dos desafiaments gens fàcils de la tardor: l’empitjorament de l’economia i el pacte dels Pressupostos del 2023. 

Notícies relacionades

Feijóo es compromet a derogar la Llei de Memòria Democràtica

Unides Podem pressiona el PSOE i demana debatre la despesa militar

Però si dijous que ve algun d’aquests assumptes –com el decret econòmic– naufraga, el Govern de Sánchez estarà a punt del col·lapse. L’anomenat pacte Frankenstein (del PSOE i partits com Podem o ERC i Bildu, d’idees de vegades molt distants) va ser efectiu per a la moció de censura a Rajoy. I per governar un quant temps, però ara els continus xocs en l’Executiu en assumptes com la guerra d’Ucraïna o la política al nord de l’Àfrica indiquen que és difícil que aguanti una legislatura.

És contra natura que ministres del Govern censurin amb acritud al seu propi Govern en la relació amb els Estats Units, l’OTAN, o el Marroc. Però Sánchez no rectifica, vol salvar les votacions d’aquesta setmana i aprovar al setembre els Pressupostos del 2023. ¿Ho aconseguirà? I, cas contrari, ¿està definitivament lligat Sánchez, que ha demostrat acrobàcia si no pragmatisme, al pacte amb Podem? ¿Pot canviar Yolanda Díaz l’equació?