Anàlisi

Les cròniques que mai s’arriben a publicar

1
Es llegeix en minuts
Les cròniques que mai s’arriben a publicar

LLUIS GENE (AFP)

Aquests dies el madridisme mediàtic està esvalotat per unes declaracions que el director executiu del Manchester City, Ferran Soriano, ha fet en un pòdcast islandès de temàtica futbolera (ja veuen que, quan es tracta de buscar aliment per a la indignació, cap lloc és avui massa remot). El que ha encès la parròquia blanca és que Soriano assegurés que el Reial Madrid ha tingut la sort del seu costat en els moments decisius de l’última Lliga de Campions, una afirmació que, per a un observador neutral, admet poca controvèrsia (tot i que qui la faci sigui l’autor d’un llibre titulat ‘La pelota no entra por azar’).

El que passa és que en el futbol és sempre el resultat final el que determina el relat. Probablement, alguns d’aquests periodistes que ara es tiren a la jugular de l’executiu del Manchester City per dir que perdre al Bernabéu va ser una qüestió de mala sort, van arribar a redactar aquell dia un esbós de crònica en el qual glossaven la superioritat futbolística de l’equip mancunià i admetien que el Madrid havia sigut eliminat amb justícia. Els gols de Rodrygo en els minuts 90 i 91 van canviar no només el desenllaç del partit, sinó també el sentit de tot el que havia succeït abans.

Notícies relacionades

El moment de pandemònium en què una situació d’última hora obliga el cronista esportiu a desdir-se molt de pressa de les seves impressions prèvies i a canviar el daltabaix en proesa (o viceversa) apareix retratat amb brillantor en un passatge de la primera novel·la del periodista Francisco Cabezas, ‘Perder’ (Panenka), que té un protagonista que es veu en el tràngol de reescriure en cinc minuts la crònica del Chelsea-Barça el dia de l’‘iniestazo’: «Vaig canviar com vaig poder el primer paràgraf. Li vaig posar una mica d’èpica romàntica, emocionant quan l’escrius, ridícula quan la llegeixes. Vaig treure tots els adjectius que poguessin denotar mala llet o menyspreu. Vaig advertir el lector, com no podia ser de cap altra manera, sobre l’arribada d’una nova era per al barcelonisme...».

Amb totes aquestes cròniques rebutjades a l’últim minut per culpa d’un gol que ja ningú esperava, es podria escriure algun dia una història alternativa del futbol. Qui sap si no seria més a prop de la veritat.

Temes:

Llibres Futbol