El primer gran concert de Sabina a Barcelona va estar a punt de suspendre’s: «Va ser un dia sinistre»

La idea va partir del promotor i activista barceloní Pere Camps, que el 1977 havia compartit pis de manera fugaç amb Sabina quan tots dos eren a Mallorca atenent compromisos militars (l’episodi el relata el ja mort cantautor aragonès Joaquín Carbonell en el llibre ‘Pongamos que hablo de Joaquín’; Camps admet que gairebé no recorda res d’aquells dies). Animat pel ple que Sabina havia aconseguit el 1986 a la plaça de Las Ventas i per l’èxit de l’àlbum ‘Hotel, dulce hotel’, Pere Camps va proposar a l’artista actuar a la Monumental i va obtenir la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona per afrontar l’organització. «Sense la seva ajuda, hauria suposat massa risc», explica el promotor.

Absoluta commoció

La data triada va ser el 19 de juny del 1987. A les quatre i 12 minuts de la tarda d’aquell mateix dia, un cotxe bomba d’ETA va explotar a l’aparcament del centre comercial Hipercor de l’avinguda Meridiana, en un atemptat que va provocar la mort de 21 persones i va causar ferides a 45 més. Quan la notícia va arribar a la Monumental, on ja s’havien començat a congregar els participants en el concert, la commoció va ser absoluta. «Jo creia que calia suspendre, però la gent, els amics, em van dir que no, que calia cantar», ha relatat Sabina.

Notícies relacionades

Identitat i temor

Alemanya porta a judici ChatGPT pels drets dels seus autors

Entre aquests amics hi figurava Joan Manuel Serrat, que es va mostrar especialment persuasiu a l’hora d’aconsellar el seu amic seguir endavant amb l’actuació, amb l’argument que cancel·lar-la «suposaria donar la raó als terroristes». Al final, es va prendre la decisió de fer el concert, malgrat que els organitzadors eren conscients que el col·lapse que vivia la ciutat –ambulàncies, cotxes de policia, carrers tallats, gent espantada– i l’estat d’ànim col·lectiu minvarien l’assistència (per a súmmum, el dia estava mig plujós).

Acompanyat per Viceversa, la seva banda de llavors, Joaquín Sabina va actuar davant d’una plaça mig plena i en un ambient inevitablement enrarit, encara que el cantautor es va esforçar a reivindicar el poder de la música per unir les persones i brindar consol i fins i tot alegria en moments d’aflicció. No va ser la presentació desitjada, però sí que va ser inoblidable. Tres dècades després, en un Palau Sant Jordi ple, Sabina va assegurar que aquell primer gran concert a Barcelona va ser una experiència «commovedora» que sempre ha portat «ficada al cor». Dissabte, dia del comiat definitiu, serà un bon moment per tornar-ho a recordar.