La Carrie del Conurbano

A l’Argentina s’anomenen tosqueras les llacunes artificials que es formen per l’acumulació d’aigua freàtica i de la pluja en llocs on s’ha excavat amb l’objectiu d’extreure la tosca, un tipus de terra vermellosa molt apreciada en la construcció. Són llocs bonics, però alhora molt perillosos, perquè els seus terres pantanosos i els corrents que genera la diferència de temperatures poden exercir un efecte de succió per al banyista, i per això se les coneix amb el nom de piletas de la muerte. La virgen de la tosquera, la pel·lícula de Laura Casabé que adapta per primera vegada al cine el pertorbador univers literari de Mariana Enriquez i que ahir es va presentar en el Festival de Sitges, té també aquella inquietant combinació de bellesa sensual i amenaça sinistra.

Basada en dos relats del llibre Los peligros de fumar en la cama (Anagrama, 2009) –El carrito i La virgen de la tosquera–, la pel·lícula transcorre en un suburbi dels afores de Buenos Aires en un estiu calorós poc després de l’esclat de la brutal crisi del 2001, entre talls de llum i d’aigua, saquejos i piquets. Un paisatge de violència social que connecta amb la violència que es desencadena en l’interior de la protagonista, la Natalia (Dolores Oliverio), quan el seu nòvio comença a coquetejar amb una noia més gran. "M’interessava explorar la idea que, en moments de crisi, qualsevol situació d’aparença quotidiana es pot transformar en un esclat de violència", apunta la directora, que el 2020 va guanyar a Sitges el premi a la millor direcció per Los que vuelven. A més de la seva potència visual i d’un clímax que fa pensar en Carrie per la barreja de ràbia adolescent i poder paranormal –"La Natalia és la Carrie del Conurbano", fa broma Casabé, al·ludint al nom que rep l’extraradi de Buenos Aires–, potser el més destacat de La virgen de la tosquera és el retrat entre realista i sobrenatural d’una societat en tensió permanent que s’ha acostumat a conviure amb la incertesa i la precarietat.

"Maledicció del més enllà"

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus

"En el relat El carrito, Mariana [Enriquez] tracta la crisi econòmica com una maledicció del més enllà –assenyala la directora–, i a mi aquesta voluntat de construir mitologia de gènere a partir de la nostra realitat més pròxima em sembla fascinant".

La virgen de la tosquera, que està previst que s’estreni a Espanya a principis del 2026, obre la porta a un univers, el de les adaptacions a l’audiovisual d’obres de Mariana Enriquez, que es presumeix fèrtil i estimulant. "Els seus relats són molt cinematogràfics, perquè incorporen moltes referències, són molt pop", diu Casabé. De moment, Netflix ja ha anunciat un projecte encapçalat pel xilè Pablo Larraín per convertir en una minisèrie de quatre episodis el conte Mis muertos tristes, inclòs en el volum Un lugar soleado para gente sombría (Anagrama, 2024).